ElBaix.cat publica avui un article de Guillem Pujol, aparegut al digital Catalunya Plural, diari de referència dels mitjans editats per la Fundació Periodisme Plural. Ho fem a partir de l’acord de col·laboració establert entre Catalunya Plural, elBaix.cat i altres mitjans de la comarca i de l’Hospitalet. I ens fem ressò d’un article sobre les properes eleccions municipals a la ciutat de Barcelona, per la incidència que els resultats que es produeixin tindran al Baix Llobregat i a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Era un secret a veus des de feina mesos que Xavier Trias (76) estava considerant presentar-se com a candidat de Junts per Catalunya a les eleccions municipals del maig de l’any vinent. Tot semblava que aquest seria resultat final, però la tensa relació amb el sector Laura Borràs de Junts per Catalunya, i la decisió final de l’exconseller Argimon de no formar part de l’equip electoral de Trias, semblaven dificultar el camí de l’exalcalde. Però no. Ja és oficial: Xavier Trias va presentar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona, oficialitzant així l’opció electoral “anti-Colau”. En què modifica l’entrada de Trias a la cursa electoral?
Quan Colau va guanyar l’alcaldia de la ciutat comtal l’any 2015, Xavier Trias n’era l’alcalde. La irrupció de Colau, afavorida llavors per una energia de canvi i renovació provinent dels moviments socials, va situar la campanya electoral en un combat a dos entre l’ex-alcalde i l’actual alcaldessa. Ara, amb la irrupció de Trias, succeeix una cosa similar, però no idèntica. Ni ERC — que ha estat gairebé un soci de govern durant els darrers quatre anys, aprovant sistemàticament els pressupostos —, ni tampoc el PSC, podien presentar-se estrictament com a “anti-Colau”. Amb Trias en campanya, però, la cosa canvia. La seva proposta, passa para intentar antagonitzar amb l’alcaldessa per tal que la lluita per la ciutat es limiti en una cosa de dos, i això forçarà tant al PSC com a ERC a explicitar les seves raons d’oposició al model d’Ada Colau. Tothom contra Colau.
És certament aviat de parlar de perjudicats i beneficiats, però a la sala de màquines dels partits ja fa temps que especulen. En abstracte, i sense enquestes sòlides en mà, el diagnòstic sembla ser clar: ERC seria el màxim perjudicat de la candidatura de Trias; tot i que els models que representen per la ciutat Maragall i Trias tenen poques en comú, ambdues formacions comparteixen una part de l’electorat independentista. És ben cert que l’eix independència o no independència no és el més rellevant a les eleccions municipals d’una ciutat de Barcelona, però a ningú se li escapa que és suficient per esgarrapar un bon grapat de vots. Però, a més, tant Maragall com Trias també comparteixen un altre “actiu” electoral: representar la idea d’un “retorn” a un temps passat que va ser millor. Dos homes d’edat avançada, amb experiència institucional. També competiran en això.
Al PSC de Jaume Collboni li passa una altra cosa, i és que l’entrada de Trias situa un competidor en l’espectre de “establishment“. Fins ara, el PSC era l’opció electoral amb opcions reals de vèncer més segura pels representants d’aquells agents econòmics amb influència a la ciutat com poden ser Agbar, Airbnb, o el sector immobiliari. El problema pel PSC en aquest sentit és que Trias és el destí “natural” d’aquests interessos, més encara que el PSC. I tota competència, quan es tracta d’espais o grups de votants, és més perjudicial que beneficiosa. Amb tot això, sembla clar que Barcelona en Comú és, sobre el paper, la formació política beneficiada per l’entrada de Trias. Ada Colau en pot sortir beneficiada indirectament ja que l’entrada de Trias amenaça en “robar” uns vots que, segurament, no haguessin anat a parar igualment al partit de l’actual alcaldessa.
Encara queden cinc mesos per les eleccions, però la campanya ja ha començat. Ara per ara només hi ha una cosa segura: cap candidat aconseguirà la majoria absoluta. Així que, més important encara que treure un bon resultat, els diferents candidats hauran de ser capaços de bastir ponts amb altres formacions polítiques. Si no ho fan, els hi pot passar com el que li va passar a Maragall aviat farà quatre anys. Va guanyar, però no va governar.
Guillem Pujol. Director de Catalunya Plural