Aquest passat diumenge, 8 de gener, va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona, Pere Caldes (a la fotografia), una persona fonamental en la lluita contra la dictadura franquista al Baix Llobregat.
Pere Caldes va néixer a Sabadell el desembre de 1948. Quan va arribar a Cornellà, el setembre de 1970, tenia 21 anys. Ell mateix va definir aquesta etapa com “L’experiència Baix Llobregat” a Memòria antifranquista del Baix Llobregat (dins “Almeda….memoria de un barrio obrero”). Venia de participar en l’assalt al Rectorat de la Universitat de Barcelona: ell fou un dels estudiants que van llençar per la finestra el bust del dictador Franco. A partir d’aquí va començar la seva vida clandestina, per tal d’intentar evitar la repressió.
A Cornellà va entrar a treballar a l’empresa LAFORSA de la que fou delegat a la coordinadora de Comissions Obreres del Baix Llobregat. Allà va conèixer companys com Paco Ruiz o Antonio García. També s’integrà en un nucli polític al costat d’altres activistes com Emilio García , Benigno Martínez i el jesuita comunista Joan N. García Nieto.
Pere Caldes està íntimament associat a les lluites obreres de la comarca, com la de Tornilleria Mata o la de FAMA, a les mobilitzacions de barris com el d’Almeda a Cornellà, o als moviments de solidaritat amb els afectats per les inundacions de l’any 1971, quan el Llobregat va sortir de mare.
Caldes va militar a l’Organització Comunista d’Espanya Bandera Roja, que tenia entre els seus caps Jordi Solé Tura i Jordi Borja, i al Baix Llobregat, a qui seria alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Francesc Baltasar. Amb tots ells va ingressar al PSUC. També va exercir un paper dirigent en la Vaga General Comarcal de 29 de gener de 1976 i apostà per la construcció de la Intersindical, amb la voluntat de constituir un sindicat unitari, que no va reeixir. Va participar l’any 1977 en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, fent mítings del PSUC a molts municipis de la comarca. La ruptura posterior del PSUC i l’evolució de la situació al país el portaren a allunyar-se de l’activitat política partidista. Més recentment havia participat en el moviment social i polític transformador i independentista Procés Constituent, impulsat per l’Arcadi Oliveres. Ell mateix va escriure com veia la política europeista: “Saber desencallar l’auto-complaença de l’espai polític parlamentari de cada país, superar els defectes endèmics, és el pas previ per trobar un lloc digne on col·lectivament situar Europa en el món”.
Un dels seus companys de lluita, Benigno Martínez, ha recordat en motiu de la seva mort que Pere Caldes “es va integrar i va participar en tot el moviment obrer, creant amb nosaltres, primer les Comissions de Barris i Fàbriques de Cornellà i del Baix Llobregat; ens vam integrar a Bandera Roja i vam acabar tots al PSUC. Segurament sense aquest sector que va acabar al PSUC la lluita al Baix no hauria estat tan rica…”.
CCOO del Baix Llobregat, recordant que Pere Caldes fou dirigent de CCOO i del PSUC a Cornellà i que practicà una visió sociopolítica unitària, expressava el “seu agraïment etern als que van lluitar pels drets i llibertats democràtiques”. El secretari general del sindicat a la comarca, Josep Maria Romero, afirmava que sense la generació de Pere Caldes “no s’entén l’estil propi de les CCOO del Baix Llobregat i la necessitat de vincular lluites socials i laborals per avançar”
Pere Caldes és al Tanatori de Sabadell on aquest dimecres, dia 11 de gener, a dos quarts d’11 del matí, tindrà lloc la cerimònia de comiat.
Fonts: Memòria Antifranquista del Baix Llobregat i Benigno Martínez
Fotografia: Almeda… memoria de un barrio obrero