La candidata d’Entesa per Pallejà fa un “balanç molt positiu dels anys de govern municipal, tot i la pandèmia i la crisi actual” i mira el futur “amb optimisme”
L’any 2015 va arribar a ser alcaldessa en un context econòmic molt complicat per a l’ajuntament. L’anterior equip de Govern (CiU), després de 7 mandats consecutius, va deixar un deute que superava el 90 % del pressupost municipal i ofegava les finances públiques. Ara, amb un ajuntament sanejat i amb projectes que comencen a fer-se realitat, Ascen Ratia aposta per continuar transformant la seva ciutat. Quin balanç fa d’aquests últims quatre anys al capdavant del govern de Pallejà?
És un balanç molt positiu tot i els efectes negatius de la pandèmia i la terrible herència econòmica dels anteriors governs municipals. Una de les mesures de les quals em sento més orgullosa és la reducció dels tributs municipals, que ens ha permès reconciliar la política local amb les veïnes i els veïns. En dos mandats hem baixat l’IBI del 57% al 45% i hem bonificat les plusvàlues de la vivenda habitual. També hem donat un tracte preferent amb ajuts directes als comerços locals, rebaixant i suprimint taxes per pal·liar els efectes de la COVID. De l’obra feta, tot i que encara hi ha pendent una part de la reforma, em quedo amb la remodelació del complex poliesportiu amb l’ampliació de les pistes de tenis, la renovació de la pista exterior, del parquet del pavelló, de la gespa del camp de futbol i tota la lluminària amb llums led. A la coberta de la nova pista l’Àrea Metropolitana de Barcelona ens ajudarà amb l’instal·lació de plaques fotovoltaiques. I també hem recuperat la llera del riu amb camins per vianants i fer esport.
Parlant de projectes que poden millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, un dels més reivindicats històricament a Pallejà (11.600 habitants) ha estat el de posar fi a la contaminació acústica i atmosfèrica de l’autovia A2 al seu pas per Pallejà.
I està a punt de fer-se realitat. És un projecte que està ja en fase d’adjudicació. Les pantalles acústiques i vegetals responen a la necessitat de més de 2.000 veïns i veïnes que viuen al costat de l’A2 i que, un cop estiguin fetes les obres, els canviarà la vida. Ha costat molt perquè hi havia moltes administracions implicades en el desenvolupament del projecte, però ho hem aconseguit i es farà realitat en uns mesos. Reduirem considerablement la contaminació acústica i atmosfèrica en una zona de Pallejà on hi ha molts habitatges i fins i tot una escola, La Garalda, que veurà com milloren les seves condicions ambientals.
Vostè diu que aquest tercer mandat al qual opta en les pròximes eleccions municipals és decisiu per consolidar un projecte transformador i que els processos de canvi des de l’administració necessiten temps. Espera renovar aquesta confiança del veïnat?
És la meva intenció. Des d’Entesa per Pallejà hem treballat molt per consolidar un model de ciutat inclusiva, integradora, transparent, participativa, sostenible en tots els sentits i encara queda feina per fer. Necessitem un tercer mandat. Les administracions no acostumen a ser àgils a l’hora de planificar i executar qualsevol projecte i des d’un ajuntament petit com el nostre sovint ens trobem amb l’obstacle de la manca de recursos, tant a nivell humà com material. A això hem de sumar una pandèmia que ha paralitzat tots els projectes durant dos anys. Si aconseguim renovar la confiança del veïnat a les municipals consolidarem un projecte per Pallejà que no el farà cap partit que no sigui el nostre.
Salut i educació són dues de les grans potes de l’estat del benestar que ara mateix estan en risc per la manca de recursos públics. Tot i no tenir competències directes des del govern de Pallejà fan una aposta decidida per millorar la qualitat d’aquests serveis bàsics. Com es fa això?
En atenció sanitària encara no hem recuperat els nivells d’abans de la pandèmia i això repercuteix greument en la salut dels nostres veïns i veïnes. I la Generalitat no treballa en aquesta direcció. A la vista estan totes les manifestacions dels sanitaris en els centres hospitalaris, com les convocades al nostre hospital de referència, el Sant Joan de Déu de Martorell. A Pallejà lluitem per ampliar l’atenció mèdica fins a les 12 de la nit. Està difícil, però també era complicat mantenir la figura de la planificadora familiar que fa una feina imprescindible a la ciutat. I finalment gràcies al conveni que vam signar amb el Catsalut la vam assumir com a treballadora a càrrec de l’ajuntament. Sobre educació estem molt orgulloses de l’actuació de millora que hem fet a l’Escola Àngel Guimerà, que és el centre amb les instal·lacions més antigues. Mitjançant els fons europeus Next Generation l’hem convertit en una escola sostenible instal·lant plaques fotovoltaiques en el seu sostre i una caldera de biomassa. En una segona fase, aquest proper estiu millorarem l’aïllament interior de l’edifici.
Una altra necessitat de la població és l’habitatge assequible, una gran assignatura pendent gairebé en tots els municipis de l’àrea metropolitana. Pallejà no és una excepció.
No ho és, però estem posant remei en la mesura de les nostres possibilitats. Per Entesa per Pallejà la recerca d’habitatge és primordial, sobretot de cara a la gent jove. L’any 2015, quan vam arribar al govern, no hi havia sol públic disponible a la ciutat. Vam engegar fins a 6 modificacions del Pla General Metropolità i ara ja ho tenim a canvi de negociar amb els propietaris dels terrenys la construcció d’habitatge de protecció oficial. Aquestes modificacions són molt feixugues de fer, però en el pròxim mandat ja ens permetran construir al voltant de 200 habitatges assequibles, de protecció oficial, de venda i de lloguer.
Un tema controvertit, el tribut metropolità. Un impost que genera rebuig per part d’una part de la població de Pallejà organitzada a través de la plataforma contrària a la seva aplicació. Quina és la postura del govern municipal?
Nosaltres no compartim el mètode de càlcul del tribut per considerar que no es manté el principi d’equitat tributària entre els immobles, ja que els càlculs que s’apliquen a les finques construïdes amb posterioritat al 2005 no reben el mateix tractament fiscal que els habitatges amb més antiguitat. La ciutadania té dret a una fiscalitat justa respectant els principis de capacitat econòmica, progressivitat, redistribució, igualtat i equitat. No són aquests els criteris de càlcul del tribut metropolità i d’aquí la nostra disconformitat. Cal dir que tenim el càlcul del tribut als tribunals.
Una preocupació de present però amb perspectiva de ser cada vegada més important de cara al futur, l’emergència climàtica, les necessitats de prendre mesures per impulsar la transició energètica, un model de mobilitat sostenible. Com està Pallejà?
Sobre mobilitat Pallejà està molt ben comunicada amb Barcelona i les localitats de la banda dreta del Llobregat. Busos i trens de FGC amb una freqüència elevada. La integració en zona tarifària 1 ha ajudat a fer més econòmica aquesta comunicació. Un altre cas diferent és la mobilitat cap a poblacions de la banda esquerra del riu Llobregat, o inclús cap al Vallès Occidental i l’Oriental. Dins del municipi ara sortirà a concurs un nou servei local d’autobús integrat a l’ATM i que millorarà les comunicacions entre el nucli urbà i les zones de Fontpineda i La Magina. Sobre el carril bici a través de l’AMB volem completar la connexió entre el nostre municipi, Sant Vicenç dels Horts i Sant Andreu de la Barca. De cara al futur volem el Trambaix fins a Quatre Camins. Pel que fa a la transició energètica estem cedint sostres d’edificis i equipaments públics perquè l’AMB instali plaques fotovoltaiques a les escoles, al mercat municipal, a la pista poliesportiva. Estem iniciant la nostra integració en el projecte de Barcelona Energia i desenvoluparem les primeres comunitats energètiques tant al nucli urbà com als polígons industrials. Pròximament, canviarem la lluminària dels carrers de la ciutat per llums led. I també volem millorar el sistema de recollida de residus domèstics. Estem bé en recollida selectiva, però encara tenim molt camí a recórrer a la vista de les tones de la fracció del rebuig.
Per acabar, Ascen, aquest mes és el més rellevant del calendari festiu anual pels veïns i les veïnes de Pallejà. El Carnaval aplega als carrers a milers de persones tant participants com públic en general. Aquest serà el primer Carnaval amb normalitat després de la Covid.
D’aquí surten grups estables d’amics i amigues que any rere any continuen agrupant-se i participant en el Carnaval. Ara ja tenim quasi 50 carrosses que concursen en la rua i la fama del nostre carnaval porta a moltes persones de fora de la ciutat. Abans de la pandèmia els càlculs eren d’uns 4.000 visitants. Aquest nivell d’afluència també és molt exigent perquè hem de garantir la mobilitat i la seguretat tant dels participants com de la resta de la població.
I això ja s’està notant. Hi ha molta expectació. Portem quasi 2.000 inscrits i encara falten uns dies. El Carnaval de Pallejà és la nostra festa més important tant pel nombre de participants de comparses i carrosses com per la qualitat de les disfresses. Bona part de l’èxit del Carnaval es deu a les agrupacions de quarantins. L’ajuntament convoca cada any als veïns i veïnes que compleixen els 40 anys i se’ls convida a fer que formin un grup per participar activament.
Goyo Benítez. Periodista
Fotografia d’Ascen Ratia: Entesa per Pallejà