Veure, jutjar i actuar. Aquests són els pilars que fonamenten el compromís social i polític de Josep Sánchez i de Lourdes Burzón. Aquesta manera de ser presents al món, adquirida durant la seva militància a la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i a Acció Catòlica Obrera (ACO) posteriorment, ha contribuït a una font inacabable d’exemples de com des de quotidianitat i la coherència és possible millorar les condicions de vida de les persones.
Aquest passat divendres 31 de març en Josep ens ha deixat, a l’edat de 90 anys, i el buit personal i polític que deixa és enorme.
En Josep va néixer el 1932 al Passatge de Bocabella de Barcelona. A l’escola del Grup Escolar Claror va viure com la seva mestra se’ls adreçava abans de fugir a l’exili “Jo haig de marxar. La gent que ve no respecta la llibertat i crec que la llibertat és de les coses per les quals val la pena lluitar”.
Amb només 14 anys entra a treballar a l’Elizalde. Allà va entrar en contacte el dèbil moviment de resistència al règim. Són anys on entra en contacte amb la JOC. Són anys on va prenent consciència obrera, de la necessitat de lluitar pels drets i la justícia.
A inicis dels 60, ja casats la Lourdes i en Josep, i havent entrat a militar a l’ACO, aquesta els demana que es desplacin a Suïssa per treballar-hi i ajudar la immigració espanyola, no només per defensar els seus drets sinó per ajudar a intervenir en diverses situacions de convivència amb la població local. Allà tenen l’oportunitat de tastar la llibertat política, entrant en contacte amb partits d’esquerres i persones que havien fugit del règim franquista i també participen activament a la Unió Sindical Suïssa. Però també van implicar-se en l’Escola de Pares de Família francesos, i en estimular l’associacionisme en aquest àmbit.
El març de 1968 tornen a Catalunya: “Era el moment que semblava que el Franco anava cap avall i volíem estar aquí en el moment que hi hagués un canvi”. Però la tornada no va ser fàcil. Després d’algunes entrevistes de feina amb resultat negatiu “interferides” pel seu passat activista, va incorporar-se a treballar a una cooperativa “Modelistes Reunits” que es dedicava a fer motlles per foneria, on hi va estar 25 anys.
L’any 1969 arriben a Sant Just després d’una breu estada a Esplugues, perquè uns amics els havien recomanat l’escola de l’Ateneu. Allà el professorat quasi no cobrava. En Josep, des del primer dia participant a la comissió d’economia, va lluitar per a que tinguessin un sou digne. Això va portar a una pujada de quotes que va fer que en Josep i la Lourdes no poguessin pagar-se l’escola i van haver de canviar-los a les escoles Núria, on també s’oferia la possibilitat d’ensenyament en català.
De manera immediata s’associen amb pares i mares d’altres escoles per intentar que cada escola de Sant Just tingués la seva comissió de pares i mares. Es preocupen per incorporar l’orientació psicopedagògica per acompanyar els alumnes en la seva tria acadèmica i professional. Pocs anys després participen de la reivindicació d’un Institut de Secundària a Sant Just.
Es van implicar ràpidament en organitzar l’Associació de Veïns i en aquells anys 70 van tenir protagonisme en la reclamació de millores en el poble, i especialment en l’àmbit de l’atenció sanitària, encara molt precària i molt desigual. Es van formar consells populars organitzats per temàtiques i la seva lluita va portar a la creació el primer centre de planificació familiar a Sant Just i a la creació de la primera Escola de Persones Adultes.
Ja entrada la democràcia, el Josep va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Just en dues ocasions demostrant que és possible fer-hi un treball rigorós a la recerca de millorar les condicions de vida del conjunt de la població, però sobretot de les persones en situació més precària.
Estant a l’oposició, en el primer govern democràtic, va impulsar personalment la creació del taller d’aprenentatge per als joves que deixaven d’estudiar. Ja en el següent mandat com a regidor de govern, va ser el primer regidor de medi ambient, però també va ser regidor d’educació, i va poder impulsar la creació de l’institut, fent possible la vella reivindicació que ell mateix va reivindicar uns anys abans.
La seva dedicació a la política local la va fer en tot moment d’una manera discreta i oberta a la col·laboració de tothom, sempre lluny de cap mena de sectarisme ni personalisme.
Ja a finals dels 80 va contribuir a la creació de l’ONG Sant Just Solidari. Amb motiu de l’huracà Joana, el 1988, s’inicià un grup de solidaritat amb Nicaragua. Allà estaven el Josep i la Lourdes.
Des de llavors han estat membres actius amb moltíssims viatges a Camoapa pel seu compte, on van ajudar al desenvolupament dels projectes i a l’avaluació d’aquests. Durant aquest temps van fer vincles fortíssims allà.
En tot moment compromesos amb l’organització local d’ICV, Movem Sant Just i ara Sant Just en Comú, han continuat aportant criteri, rigor i mestratge a l’activitat política al poble. I activisme, essent present fa pocs dies a la carpa informativa que Sant Just en Comú va posar davant del mercat, i la Lourdes donant suport i formant part de la llista a les municipals.
Un home just, discret, valent i molt estimat al poble de Sant Just. Un home en qui emmirallar-nos. Descansa en pau, Josep. Et trobarem molt a faltar.
Luís Monfort. Exregidor de Sant Just Desvern i membre de Sant Just En Comú