La sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu, va quedar petita aquest dimarts, 16 de maig, davant la gent que va voler assistir a una de les conferències del cicle “Justícia i Arxius”, del que elBaix.cat ja ha informat.
Van obrir l’acte la directora de l’Arxiu que organitza el cicle, Mari Luz Retuerta, i la tinenta d’alcaldia i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu, Lídia Muñoz. La protagonista de la xerrada va ser la historiadora i directora de projectes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Neus Ribas Devesa. El títol de la ponència: “Feministes, milicianes i represaliades (1936-1945)”.
Ribas, autora del llibre “Dones entre reixes” (2015), treball amb el que va guanyar la 6a beca de recerca Blanca Bardiera de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, on ja analitzava la repressió franquista contra dones republicanes a la localitat, ha continuat la seva tasca de recerca i ha aconseguit noves dades que va exposar aquest dimarts en primícia.
La investigació de Neus Ribas s’ha centrat en la història de tres dones, milicianes, de Sant Feliu de Llobregat: Victòria Figueras Farré, Anita de la Asunción Díaz i Pilar Lahoz Guillén.
Sobre la que hi ha més informació és sobre la primera, Victòria Figueras, nascuda a Aiguamúrcia l’any 1920, i veïna de Sant Feliu, treballadora de l’Alumini Hispano Suiza, i membre de l’organització anarquista “Mujeres Libres”, que va participar en la resistència a l’Aragó, en les accions dirigides per Juan Peñalver, de la CNT. L’any 1939 va passar per les presons de Sant Feliu i de la Puebla de Hijar, després va patir un judici sumaríssim, va ser condemnada a 12 anys de presó atenuada i no va ser indultada fins l’any 1958.
Neus Ribas, que ha fet un recorregut per diferents arxius, des de Sant Feliu i Barcelona a la Puebla de Hijar i Saragossa, va destacar la triple repressió que van patir aquestes dones: per la seva ideologia i actuació política, per la ideologia i l’actuació política dels seus pares, marits o companys, i per la seva condició de dones.
Un bon exemple de recuperació de la memòria democràtica d’un país, d’una comarca i d’una ciutat, una tasca en la que Neus Ribas juga un paper destacat.
Fotografia: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat