El Parc Agrari del Baix Llobregat està d’aniversari. Fa 25 anys de la seva constitució oficial, el 26 de juny del 1998, i celebra 30 anys com a “parc agrari”. Es tracta d’un espai emblemàtic nascut amb la clara visió de protegir i promoure la gestió conjunta dels camps de conreu de la vall baixa i el delta del Llobregat.
Està reconegut com a “parc agrari” en l’informe del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya el dia 1 de juliol de 1993, en el marc del Pla Territorial General de Catalunya. Aquesta figura de gestió ha resultat ser de gran utilitat per a la pagesia de les comarques barcelonines i per als espais agraris en general, despertant l’interès de nombroses institucions tant a nivell nacional com internacional.
Durant aquest temps, ha rebut moltes visites i ha estat convidat a participar en jornades, seminaris i congressos arreu del món, el que demostra un gran interès per conèixer el seu model de gestió i desenvolupament. Una iniciativa que continua creixent.
Agricultura sostenible al Baix Llobregat
El Consorci del Parc és l’òrgan gestor de l’espai agrari, amb la implementació de diverses iniciatives i polítiques que han contribuït de manera significativa a la protecció i promoció de l’agricultura de proximitat i respectuosa amb el medi ambient.
Una de les principals fites aconseguides durant aquest període ha estat la consolidació d’un model agrari basat en la sostenibilitat. Amb una visió de llarg termini, el Consorci ha establert estratègies que promouen la utilització de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi, fomentant l’ús eficient dels recursos naturals, la preservació de la biodiversitat i la reducció de l’impacte ambiental del sector primari. A més, s’han realitzat programes d’assessorament i suport tècnic per als agricultors, amb l’objectiu de millorar la capacitat productiva i competitiva. A través de la formació i l’acompanyament, s’han impulsat pràctiques innovadores i tecnologies verdes que permeten augmentar l’eficiència en la producció agrària i reduir l’ús de pesticides i altres productes químics.
D’altra banda, el Consorci ha tingut un paper clau en la dinamització econòmica i social del municipis que formen part del Parc. S’han promogut activitats de diversificació agrària i de valorització dels productes locals, potenciant la venda directa i els circuits curts de distribució. Aquestes actuacions han contribuït a enfortir els vincles entre la pagesia i la població local, així com a generar un major coneixement i valorització dels aliments que s’hi produeixen.
Orígens i consolidació
La història del Parc Agrari del Baix Llobregat té els seus orígens en una iniciativa de la Diputació de Barcelona, que durant el mes d’abril de 1996 va proposar al Consell Comarcal del Baix Llobregat i a la Unió de Pagesos de presentar-se a una convocatòria del programa LIFE per a la conservació, millora i promoció econòmica de les zones agrícoles del Delta i la Vall Baixa del riu Llobregat. La iniciativa va rebre una subvenció de 56 milions de pessetes de la Unió Europea i va culminar dos anys més tard, el 26 de juny del 1998, quan es va constituir oficialment el consorci que gestionaria el parc agrari de Catalunya.
Durant els dos mesos següents, el PABLL va seguir el seu procés de consolidació, que es va centrar en l’establiment dels seus dos pilars fonamentals: el Pla especial, que defineix l’àmbit d’actuació i serveix com a eina d’ordenació urbanística del territori, i el Pla de gestió i desenvolupament (PGD), que estableix les línies fonamentals de treball de l’ens gestor. Després d’un intens debat i de la voluntat de concertació entre els tres promotors principals del parc agrari, el setembre de 1998 es va publicar el PDG del Parc Agrari, que va marcar les directrius per a la seva implementació.
Els pilars del Parc Agrari
La creació del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat va suposar un punt d’inflexió en la manera de concebre el paper dels governs locals en el necessari canvi de model dels sistemes agroalimentaris, però sobretot va proporcionar eines per protegir i promoure la gestió conjunta dels espais agraris periurbans.
Concretament, el Pla de gestió i desenvolupament va definir l’objectiu general del Parc Agrari per a “consolidar i desenvolupar la base territorial i facilitar la continuïtat de l’activitat agrària, impulsant programes específics que permetin preservar els valors i desenvolupar les funcions de l’espai agrari en el marc d’una agricultura sostenible integrada en el territori i en harmonia amb el medi natural”.
Per aconseguir aquest objectiu general, es van establir les cinc línies estratègiques que segueixen vigents en l’actualitat. En primer lloc, es busca assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari. En segon lloc, es promouen sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries. En tercer lloc, es fomenta la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per millorar-ne la viabilitat. En quart lloc, s’intenta aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi ambient. I finalment, es busca consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari.
Aquestes cinc línies estratègiques es desenvolupen mitjançant 17 objectius específics i 47 mesures d’actuació, les quals recullen i ordenen les diferents propostes presentades en els estudis generals i sectorials realitzats prèviament a la creació del parc agrari. Aquest conjunt d’actuacions demostra el compromís del Parc Agrari del Baix Llobregat amb la preservació del patrimoni agrícola, la promoció de pràctiques agrícoles i ramaderes respectuoses amb el medi ambient i el foment de la producció d’aliments de proximitat.
Al llarg dels anys, el Parc Agrari del Baix Llobregat s’ha consolidat com un referent en agricultura periurbana sostenible, gràcies als esforços i col·laboració de les diferents institucions i ens implicats en la seva creació i evolució. Actualment, la iniciativa continua impulsada fermament per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural), l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Unió de Pagesos i catorze municipis del territori: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. En total, ocupa una superfície de 3.490 hectàrees, xifra que representa el 2 % de la superfície agrària de la província de Barcelona.
Xarxa d’espais agraris gestionats
Les comarques barcelonines compten amb nou espais agraris gestionats, dels quals, sis s’han creat amb al suport de la Diputació de Barcelona: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el Parc Agrari de la Conca d’Òdena, el Parc Agrari Cinc Sènies-Mata-Valldeix i el Parc Rural del Prepirineu Català.
En total, aquests nou espais agraris gestionats ocupen 106.674 hectàrees i permeten abastir 62 municipis amb aliments de proximitat. A més, el Parc Agrari forma part de la Xarxa de Parcs Naturals.
Unió de Pagesos reclama la redacció del pla territorial sectorial en l’aniversari dels 25 anys del Parc Agrari del Baix Llobregat
Unió de Pagesos reclama l’actualització dels instruments de protecció del Parc Agrari del Baix Llobregat en el 25è aniversari de la seva creació. En primer lloc, el sindicat demana al Govern de la Generalitat la redacció del pla territorial sectorial agrari, tal com es defineix en la Llei d’espais agraris .
El sindicat remarca que, paral·lelament a la tramitació d’aquest instrument de planificació territorial, cal un pla de gestió i desenvolupament que posi al dia les mesures necessàries que garanteixin el desenvolupament de l’activitat agrària com a font de subministrament d’aliments i es garanteixin les infraestructures que han de dotar de viabilitat agrícola al territori.
Unió de Pagesos, a més, demana que, en el marc d’aplicació de les directrius de la Unió Europea, el Parc Agrari sigui integrat com a part de la infraestructura verda. I, per tal de donar suport normatiu a aquesta infraestructura, el Parc Agrari ha de ser declarat com a àrea d’agricultura periurbana.
El sindicat recorda que la proposta d’ampliació de les zones d’especial protecció de les aus és una amenaça per una activitat agrària viable. Unió de Pagesos ha denunciat que aquesta no compta amb l’anàlisi d’afectacions agràries i, per tant, és nul·la de ple dret, com estableix la Llei d’espais agraris. Tampoc, va acompanyada d’una justificació científica com reclama la Unió Europea. Si s’aprova, abocarà la pagesia a una inseguretat jurídica ja que no hi ha previsió de cap règim transitori en l’aplicació. L’ampliació de l’aeroport i la proposta de hub agroalimentari, són dues amenaces més que planen sobre el Parc Agrari.
La demanda sindical de la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat va culminar el 1998, amb la creació del Consorci com a instrument de protecció davant la degradació de l’espai, el robatoris i l’especulació urbanística, entre d’altres amenaces. Unió de Pagesos vol recordar que va ser la fermesa del sindicat que va aconseguir convèncer polítics, ja que alguns ajuntaments no veien clar la protecció d’un espai agrari que frenava les seves expectatives urbanitzadores. Finalment va implicar Consell Comarcal i Diputació de Barcelona i 14 ajuntaments.
El Parc Agrari és l’espai de producció d’aliments més important de l’àrea metropolitana de Barcelona. En els darrers anys ha canviat radicalment el paradigma dels espais agraris, sobretot en l’àmbit periurbà. La societat posa en valor la producció agrària local, els circuits curts de comercialització, i la implementació de sistemes logístics que ajudin a arribar, de manera més eficient, aquests aliments als mercats i al comerç local. Per això la protecció i gestió del Parc Agrari és més necessària avui que mai.
Font: Diba i Unió de Pagesos