Aquest 2024 rescatem la secció “Diumenge de cinema”. Cada setmana la ressenya d’una pel.lícula a elBaix.cat
Després de triomfar amb la crítica al Festival de Cinema de Canes, malgrat fer-ho fora de concurs, i als cinemes en taquilla, posant d’acord crítica i públic; la lliçó de bon cinema d’un dels directors més importants de la història del setè art, Martin Scorsese, “Los asesinos de la luna” també ha arribat a les plataformes d’streaming.
És habitual recomanar veure les pel.lícules a les sales de cinema, i està clar que val la pena. Però sobretot, el que val la pena és veure el film, així que si no vas poder anar al cine, prepara’t per gaudir d’una gran obra al menjador de casa acompanyada de Leonardo DiCaprio i Robert De Niro, els dos grans actors fetitxe d’Scorsese.
Així tenim al ja citat director Martin Scorsese (80 anys), acompanyat com ja hem dit de l’actor Robert De Niro (80 anys), però també del guionista Eric Roth (78 anys) i l’editora Thelma Shoonmaker (83 anys). En definitiva, tota una generació fent una veritable classe magistral sobre com fer cinema.
Basada en el llibre de no ficció publicat per David Grann el 2017, la història aborda els brutals assassinats dels membres de la tribu Osage a l’oest dels Estats Units, a principis de la dècada de 1920. Però, Scorsese va canviar-ne l’enfocament, entenent que el focus no havia de ser sobre la investigació del cas dels agents de l’FBI, sinó en els veritables protagonistes de la història.
Els membres de la Nació Osage, poble originari dels Estats Units que va ser expulsat injustament de casa seva a una regió aparentment marginal d’Oklahoma que, per a sorpresa de conqueridors i desplaçats, va resultar ser molt rica en petroli. I els seus assassins, homes blancs sense escrúpols que volien les seves terres i sobretot, que ambicionaven les riqueses que acompanyaven al petroli. Un fortuna que en el cas dels Osage es va convertir a la vegada en la seva maledicció.
La massacre va adquirir tal magnitud que es va requerir un departament del recent estrenat FBI de J. Edgar Hoover per investigar a què es devien aquestes sobtades morts causades per estranys accidents, suïcidis amb bales que entraven pel clatell i una plaga de fulminants malalties que van acabar amb la vida de més de 60 persones (s’estima que podrien haver superat el centenar).
Western, Thriller, Drama històric… el film es mou entre moltes categories, una dificultat afegida per als qui necessiten encasellar-ho tot. El mateix DiCaprio se submergeix en aquest marasme de històries, sentiments i emocions entenent a la perfecció el que demana el seu personatge i oferint una actuació magistral, i el mateix es pot dir de Gladstone com a Mollie i De Niro com a Hale.
La dinàmica emocional que s’estableix entre tots els personatges és molt estrany que es pugui crear en una pel.lícula i Scorsese, potser precisament per aquesta raó durant tres hores i mitja; aconsegueix esprémer fins a l’última gota el que tot això pot donar per després, sorprendre’ns amb el final.
Una pel.lícula amb un ritme molt menys frenètic del que és habitual en el director, que molta gent ha catalogat de lent. Personalment, tot i haver elevat la queixa per la durada de “Los asesinos de la luna” i precisament per això haver-me-la negat durant temps, crec que el ritme sosegat i la mostra de detalls son precisament el que fan que l’espectador pugui entrar de ple en el drama que se’ns presenta.
Reflecteix amb genialitat l’agonia pel que no deixa de ser un genocidi patit pels indis Osage. Sense arribar a ser tan brutal com altres treballs d’Scorsese, les escenes de les morts són molt contundents i s’acompanyen d’una pàtina d’inevitabilitat que no les fa menys doloroses.
L’aproximació de l’amor/interès de la parella protagonista també és fascinant i fins i tot incomoda, doncs en determinats moments arribes a creure que el personatge de DiCaprio realment estima la seva dona, tot i ser conscient de que ha ajudat a assassinar la seva família i l’està enverinant lenta i premeditadament.
No és una pel.lícula còmoda, ni convencional. Val la pena, només cal dedicar-li el temps que requereix.