• Els vicepresidents de Mobilitat i d’Acció Climàtica de l’AMB, Carlos Cordón i Janet Sanz, demanen coresponsabilitat al Govern de Catalunya i seguretat jurídica per a l’ens metropolità i per als seus municipis

• L’AMB ha presentat al·legacions al projecte de decret que s’està tramitant per defensar i protegir els bons resultats aconseguits gràcies a les singularitats de les ZBE de la metròpolis de Barcelona

Davant el projecte de decret que està tramitant el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, pel qual s’aprova el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reclama al govern català que tingui en compte diverses consideracions que són imprescindibles per protegir i defensar els bons resultats aconseguits gràcies a les singularitats de la zona de baixes emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona i de la resta de ZBE de la metròpolis. Ho ha fet a través d’una carta adreçada a la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i amb la presentació d’al·legacions al text proposat per la Generalitat.

Entre les reclamacions, l’AMB vol remarcar el lideratge que ha exercit i que exerceix en el desplegament de restriccions per complir els nivells de qualitat de l’aire exigits per la Unió Europea. Per aquest motiu, l’AMB demana a la Generalitat abordar l’abast i el calendari de la ZBE metropolitana en el si del seu govern, perquè els mínims exigits mantinguin la clau metropolitana.

A més, l’AMB constata discrepàncies amb el projecte de decret pel que fa a la segmentació territorial, ja que la segmentació proposada, que és per municipis, suposarà un retrocés en la capacitat d’establir restriccions d’abast metropolità. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Carlos Cordón, destaca que “tal com fan les ZBE comparables, com Milà, París, Amsterdam, Madrid o Brussel·les, cal tenir en compte l’AMB i els seus municipis com una sola unitat funcional, amb les característiques d’una metròpolis amb continuïtat urbana. Aquest fet és reconegut, per exemple, en el transport públic de l’AMB, que té caràcter urbà i disposa d’una tarifa plana per facilitar la mobilitat als ciutadans de la metròpolis de Barcelona”.

Pel que fa al calendari d’implantació proposat, Cordón exposa que “actualment existeixen diferents velocitats entre la ZBE Rondes BCN i les ZBE d’altres municipis metropolitans, però totes són coherents amb una implantació progressiva i amb objectius comuns, coordinats i sota criteris homogenis”.

Seguretat jurídica per a l’AMB i els seus municipis

Una altra reclamació destacada de l’AMB fa referència a la seguretat jurídica que proporciona, a l’AMB i als seus municipis, el text proposat per la Generalitat de Catalunya. Tal com està expressat actualment el projecte de decret, suposa un autèntic risc en futurs contenciosos judicials en termes de regressió de l’abast de les restriccions. Cal que es recullin, de manera precisa i explícita, les singularitats de governança i gestió per part de l’AMB de les ZBE, perquè el document no suposi un veritable fre en el model actual.

De fet, el model metropolità de ZBE ja ha estat objecte de recursos i d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’AMB, en resposta, ha dut a terme una actualització del model d’ordenança municipal metropolità per complir la normativa europea, la Llei de canvi climàtic i transició energètica i el Reial decret 1052/2022, pel qual es regulen les zones de baixes emissions.

Coresponsabilitat administrativa

Gràcies a la seva experiència en l’impuls, el desplegament i la consolidació de la ZBE Rondes de Barcelona, l’AMB constata que el projecte de decret en qüestió ha de vetllar per la coordinació administrativa i la bona gestió dels recursos públics. N’és un exemple la proposta de registre de vehicles d’àmbit català que recull el text, perquè té uns criteris idèntics als del registre metropolità d’exempcions i vehicles estrangers, un instrument clau de la gestió a la metròpolis de Barcelona que, a finals del 2024, donarà servei a 14 municipis, 2,7 milions d’habitants i més de 200 km2 de superfície. La creació d’un nou registre comportaria, doncs, una duplicació innecessària de la despesa pública.

La vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB, Janet Sanz, apunta que el projecte de decret “ha de precisar amb detall com s’establiran les restriccions en episodis de contaminació, la comunicació que se’n farà i les mesures d’acompanyament al desplegament de les ZBE que oferirà la Generalitat de Catalunya”.

“Cal que la Generalitat faci un pas endavant en les seves polítiques públiques i utilitzi la política ambiental, l’anomenat Fons Climàtic, per tal de donar suport a les necessitats del món local, de les empreses i de la ciutadania, per garantir l’èxit de les ZBE”, afegeix Sanz.

L’AMB posa a disposició de la Generalitat de Catalunya tota l’experiència, eines i recursos per mantenir una gestió acurada dels recursos públics.

L’AMB, referent a tot l’Estat

El model metropolità de ZBE és una referència tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. La Direcció General de Trànsit (DGT) ha adoptat la senyalització metropolitana com a obligatòria a tot l’Estat, i l’AMB ha publicat una guia d’implantació de ZBE per als municipis que properament hauran d’implantar-ne.

Pel que fa a les emissions, la ZBE Rondes BCN ha reduït la circulació dels vehicles més contaminants, que l’any 2017 representaven el 20 % del total de vehicles i actualment representen menys d’un 2 %. Això significa que, en relació amb el 2017, amb el mateix volum de vehicles circulant per la metròpolis de Barcelona, ara es contamina un 58,2% menys pel que fa al NO2 i un 20,3 % menys en partícules en suspensió (PM10). Es pot afirmar, doncs, que la ZBE Rondes BCN contribueix a complir, des del 2020, els nivells de contaminació establerts que fa una dècada se superaven.

L’AMB, que ha demostrat el seu compromís amb accions i polítiques concretes i efectives per descarbonitzar el transport, facilitar el canvi d’hàbits i donar alternatives de mobilitat sostenible als ciutadans de la metròpolis de Barcelona, demana a la Generalitat de Catalunya que reconegui la ZBE com una mesura imprescindible per millorar la qualitat de l’aire i que estableixi mesures efectives que permetin avançar cap a una transició ecològica socialment justa.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here