Al darrer ple municipal d’Olesa de Montserrat, el de gener, es discutia sobre el contracte de neteja dels edificis municipals, servei que l’ajuntament té subcontractat a una empresa externa, i el regidor Sr. Rodríguez Torondel d’Olesa Oberta-En Comú Podem, es va atrevir a opinar que si es municipalitzés el servei, entre l’estalvi del benefici empresarial i l’IVA, potser es podria millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores. En pla Gran Inquisidor, el Sr. Serradó de la CUP, disfressada de Bloc Olesà, i que ha de ser alcalde d’aquí a un any i mig si ERC vol, des de la seva trona va sentenciar -«Sorprèn que vostès abanderin aquesta demanda sense entonar un «mea culpa»… perquè qui té les competències i qui pot impactar en els convenis és el seu partit ostentant el ministeri de treball, per tant, li demanem que faci arribar als seus companys les demandes que vostè mateix fa arribar a aquest ajuntament. I que una altra vegada que parlem de condicions laborals ens expliqui quina feina estan fent»-.
Si tenim em compte el seu “curriculum vitae”, no li negaré al Sr. Serradó la seva sapiència en biologia ambiental i tropical, ciutats i territoris sostenibles, canvi climàtic i transició energètica, tampoc dubto què deu ser un excel·lent formador de professors de secundària, batxillerat i idiomes i suposo que a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès devien estar contents amb la feina que hi feia, encara més sabent que és una persona que té com a valors vitals els de fer «tant com puc» i estar «sempre a punt» de l’escoltisme (no sé si laic o catòlic de la DDE, si encara es diu DDE). Però, de les relacions que hi ha entre Olesa Oberta i Sumar i de les beceroles del funcionament de les relacions laborals no està gaire al cas, o potser no vol estar-hi, perquè, astut ell, en política res és tan fàcil i rendible com atribuir la pròpia incapacitat, mandra o frustracions a tercers amb excuses de mal pagador.
El Sr. Serradó, hauria de saber que al Regne d’Espanya les relacions laborals es basen en la negociació col·lectiva i de la correlació de forces dels interlocutors en depenen els resultats. També hauria de saber que els governs poden arbitrar i influir en aquella correlació i això fa Sumar des del Ministeri de Treball (no Olesa Oberta, partit independent i local, encara que ja ho voldrien) amb la reforma laboral negociada amb els sindicats més representatius i les organitzacions empresarials i les substancials pujades de l’SMI que, tot plegat, ha facilitat la negociació col·lectiva, que estava molt malmesa per culpa del PP, i ha millorat les condicions laborals i salarials de les persones treballadores.
Dit això, el Sr. Serradó, que, mentre no governava, era capdavanter de les municipalitzacions de serveis, ara no hauria de tirar pilotes fora, sinó aprofitar la conjuntura i fer de «bon patró». Jo comprenc la seva frustració perquè aquella comissió sobre municipalitzacions, que un decadent Bloc Olesà li va deixar presidir generosament a l’anterior mandat tot preparant futurs terrenys electorals, no va sortir com ell esperava i ara no es vol mullar el cul (per cert, ningú l’ha vist l’informe resultant).
Possiblement el vertigen de veure’s alcalde d’aquí a un any i mig sense «confessor»(*) que l’aconselli, formant part de la CUP, un partit a on «cada terra fa sa guerra»(*), que no sap si té «pensament o ideari»(*), mentre es debat entre participar o no en les institucions “burgeses”, i, a Olesa, obligat a acontentar al poti poti electoral del que queda del Bloc Olesà i sense cap palau d’hivern per assaltar, li ha fet baixar la febrada d’esquerranisme i l’ha reconvertit de bolxevic perillós en un menxevic aigualit. Això sí, sempre ens queda la pàtria rica i plena per anar fent.
Nota bene: (*) Aquestes paraules i locucions estan extretes literalment d’intervencions dels regidors de la CUP, no són llicències meves. Que consti.
Martí Obiols Casanovas. Sindicalista. Olesa de Montserrat
Fotografia: Ajuntament d’Olesa de Montserrat