Els estats democràtics i socials han forjat al llarg de la història una sèrie de polítiques públiques i infraestructures físiques per democratitzar l’accés de tota la ciutadania als drets fonamentals com la sanitat, l’educació, la cultura i l’esport. Aquests elements no només reforcen la cohesió social i el comunitarisme, sinó que també enriqueixen i reforcen els fonaments de la democràcia. No obstant això, els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat són meres aspiracions si no van acompanyats de polítiques concretes d’equitat social. La realitat és que no tots els ciutadans i ciutadanes parteixen des de la mateixa posició per accedir a drets i oportunitats de progrés social i, per tant, cal tenir present aquesta perspectiva de classe en cada reflexió i acció política.
De la mateixa manera, les institucions han desplegat també polítiques i equipaments per democratitzar l’emprenedoria, dinamitzar les economies locals i facilitar la creació d’empreses, mitjançant la provisió d’espais físics, serveis i assessorament per a treballadors autònoms, emprenedors i treballadors que optin per crear cooperatives.
Actualment, les anàlisis i debats polítics i socials forçosament aborden les implicacions que la intel·ligència artificial i l’enginyeria de dades tindran en les nostres societats, així com els seus impactes en els mercats laborals. Totes les revolucions tecnològiques han generat i generaran transicions que poden produir-se de manera justa i planificada o governada de manera salvatge pels interessos de les grans corporacions decidides a maximitzar beneficis costi el que costi. Per tant, aquest nou element, com molts altres, requereix una regulació i intervenció pública necessària per garantir un camí ètic i equitatiu.
Dit això, les administracions públiques han d’assumir el repte de, a més de regular, invertir en la creació d’infraestructures digitals obertes i accessibles. Un pas necessari per democratitzar l’accés a aquestes tecnologies, i alhora posar-les al servei d’iniciatives educatives, culturals i també econòmiques que tinguin impactes positius a la comunitat, especialment generant ocupació en el territori. De la mateixa manera que un ciutadà o ciutadana pot accedir a equips físics que li permetin formar-se o fins i tot iniciar un projecte empresarial, per exemple, en un coworking municipal, també és desitjable que pugui accedir a una sèrie de recursos i estructures digitals al servei del bé comú, el coneixement i el reforçament de la igualtat a les nostres comunitats.
En definitiva, la regulació de la intel·ligència artificial no només ha de buscar limitar el poder de les grans corporacions, sinó també garantir que les tecnologies estiguin al servei d’una societat més justa i equitativa. És lògic que aquest procés generi inquietuds, però com sempre, la manera d’oferir certesa és a través d’una regulació pública sòlida i d’administracions decidides a defensar els drets de ciutadania. L’experiència ens mostra que com més empoderada estigui una societat, més justa és. Amb la transició democràtica i l’impuls del municipalisme democràtic vam experimentar el cercle virtuós que necessitem rescatar: una societat coneixedora dels seus drets i organitzada col·lectivament per exigir-los i defensar-los, assegurant així que qualsevol avanç tecnològic contribueixi veritablement al benestar de tots i totes.
Claudio Carmona. Tinent d’alcalde de Cornellà i co-coordinador dels Comuns del Baix Llobregat
Fotografia: Fundació Bosch i Gimpera