Manifesta 15 és una cita cultural que enguany impactarà arreu de l’àrea metropolitana de Barcelona. La Biennal Nòmada Europea ha triat l’àrea metropolitana, 12 municipis incloent-hi dues ciutats del Baix Llobregat com Cornellà I El Prat, per reflexionar a través de l’art en espais postindustrials, sobre els moviments de canvi social i urbà
La Biennal Manifesta ha escollit 12 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi la mateixa capital, per celebrar la 15a edició d’aquest esdeveniment artístic.
No és una fira d’art ni tampoc segueix el model d’altres biennals conegudes, com la Biennal d’Art de Venècia o la de Sao Paulo. Es defineix com una biennal nòmada europea, una carta de presentació que dona algunes pistes sobre aquest esdeveniment artístic.
Però, què és ben bé Manifesta?
Per entendre en què consisteix aquesta biennal, cal remuntar-se a principis dels 90, quan es va fundar. La iniciativa volia donar resposta a la nova realitat política, cultural i social que va sorgir després de la fi de la guerra freda. Les primeres idees de Manifesta van néixer després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, en un temps d’integració i assimilació de la nova Europa.
El nom de la Biennal Nòmada Europea prové de “manifestare” o “manifesto”, que en llatí vol dir “fer visible alguna cosa”.
Des dels seus inicis, Manifesta repensa la relació entre cultura i societat civil, investiga i ajuda a catalitzar el canvi social a Europa a través de la cultura contemporània. I ho fa en diàleg amb les comunitats de la ciutat d’acollida.
L’esdeveniment escull una ciutat amfitriona cada dos anys. L’última edició es va celebrar a Pristina, la capital de Kosovo, 20 anys després de la guerra dels Balcans. I aquest 2024, Barcelona ha guanyat la candidatura. Per primera vegada, l’esdeveniment s’estendrà més enllà del centre de la ciutat de Barcelona i es desplegarà –sobretot– a l’entorn, en 12 municipis de l’àrea metropolitana.
Una aposta per “la perifèria”
El marc geogràfic de Manifesta 15 està format pel riu Besòs, el delta del Llobregat, la serra de Collserola i el Vallès, localitzacions que permetran abordar qüestions urgents, com els reptes ecològics de les ciutats, els problemes de mobilitat o les desigualtats socials. Manifesta ha decidit fugir del centre de la metròpoli i ha trobat llocs de debat a la perifèria de Barcelona, amb escenaris únics i singulars, com la Casa Gomis del Prat de Llobregat, entre d’altres.
Més enllà de l’art
Que ningú s’esperi exposicions convencionals ni activitats estrictament artístiques. Manifesta va molt més enllà de ser una gran exposició d’arts plàstiques. L’essència d’aquesta Biennal és la multidisciplinarietat. Aquest esdeveniment implica artistes locals i internacionals, però també arquitectes, sociòlegs, urbanistes o escriptors, que obriran debats ecosocials. Són qüestions urgents del moment que l’art i l’arquitectura abordaran amb l’objectiu de contribuir al canvi. Perquè aquesta biennal creu en l’art com an agent de canvi social.
Entre els artistes escollits per participar-hi, hi ha Claudia Pagès, Lola Lasurt, Matias Daporta, Nora Ancarola o Rosa Tharrats.
La llista definitiva ampliada de participants la podeu trobar al web de Manifesta 15.
A més d’instal·lacions artístiques, Manifesta dissenya un programa d’activitats que comprèn tota mena de pràctiques: estudis, publicacions, reunions, debats i seminaris i hi involucra col·lectius de la ciutat on se celebra.
Aquesta edició té 3 grans temes de reflexió: “Imaginant futurs”, “Cuidar i ser cuidats” i “Equilibrant conflictes”.
Atraure el públic local
El públic de Manifesta acostuma a ser fonamentalment local. I aquesta edició, que s’estendrà per 12 municipis, pretén mobilitzar públics de tota l’àrea metropolitana. La inauguració està prevista per al 7 de setembre, i a partir del dia 8 es desplegarà una àmplia programació que s’allargarà dos mesos i mig, fins al 24 de novembre.
Després, l’organització de Manifesta es traslladarà a la regió del Ruhr d’Alemanya, on se celebrarà l’edició del 2026, i ja s’està negociant la possibilitat de fer-ne l’edició del 2028 a Ucraïna.
Font: ACN