El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: una presència emotiva
Als anys quaranta del segle passat un centenar de baixllobregatins, després d’haver hagut de marxar a França a causa de la derrota de la República, van ser detinguts pels nazis en plena Segona Guerra Mundial i enviats a diferents camps de treball i d’extermini, 91 d’ells a Mauthausen (Àustria).
El cap de setmana del 10 i 11 de maig un altre grup de ciutadanes i ciutadans de la mateixa comarca va acompanyar l’Amical de Mauthausen, en un viatge organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, per tal d’assistir al vuitantè aniversari de l’alliberament del camp l’any 1945. Era la culminació de la Recerca col.lectiva sobre Exili i Deportació a la comarca impulsada pel CECBLL que, realitzada els darrers anys per un equip de cinquanta persones, serà publicada ben aviat.
La impressió aterridora del mal que pot causar una ideologia totalitària i assassina, concretat en les instal·lacions d’un camp on van patir i morir milers de persones, va ser el sentiment predominant en tota la delegació.
El diumenge, 11 de maig, milers de persones, moltes d’elles joves, de multitud de països diferents, van omplir el camp amb les seves flors, els seus penons i banderes i els actes de record i homenatge. Un moment especialment emotiu havia tingut lloc el dia abans, als túnels de Gusen, excavats en condicions d’esclavatge pels presoners per a què s’hi pogués fabricar armament. Allà, on havien mort 45 dels deportats baixllobregatins, la delegació de l’Amical i una d’italiana van entonar plegades el ‘Canto a la Libertad’ de José Antonio Labordeta i el ‘Bella Ciao’, l’himne dels partisans italians. El crematori de Gusen va ser el lloc escollit per ubicar-hi una placa que a partir d’ara recorda els deportats del Baix Llobregat.
El rei: una presència polèmica
Un fet que va marcar els informatius de la jornada del diumenge va ser la presència per primera vegada del cap de l’Estat espanyol, el rei Felipe VI, convidat pel president de la República austríaca. La seva estada admetia dues lectures diferents: d’una banda, significava un reconeixement i una certa reparació institucional a les persones que van defensar la República i que el franquisme va provocar que anessin a parar a Mauthausen i altres camps deixant-los després abandonats considerant-los apàtrides. L’altra lectura és més crítica: la monarquia espanyola, tot i ser avalada per la Constitució, té el pecat original de la designació del rei Juan Carlos I com hereu del general Franco, corresponsable del patiment viscut en aquell camp. Potser el desllorigador de tot plegat estigui en la frase que li va dir al rei una senyora d’edat avançada, filla d’un republicà català mort al camp, quan Felipe VI li va preguntar què necessitava: “Només necessito una cosa: que demanin perdó”. Que les dues úniques banderes oficials espanyoles presents en les cerimònies fossin les que portaven dos funcionaris de l’Estat mentre les banderes republicanes omplien Mauthausen explica moltes coses sobre les ferides provocades pel franquisme que encara no s’han tancat.
L’Estat espanyol també estava representat pel ministre Pablo Bustinduy, que va pronunciar un parell de valents discursos; ell no va tenir inconvenient en demanar perdó en nom del Govern a les famílies de les víctimes. I en un gest ben significatiu també hi foren el Fiscal General de l’Estat, García Ortiz, i la Fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, que uns dies abans havia anunciat que investigarà la mort d’espanyols als camps d’extermini nazis, la primera vegada que s’impulsa una iniciativa d’aquestes característiques.
La Generalitat: una presència insuficient
La Generalitat de Catalunya hi era present seguint el camí que va obrir el llavors conseller Joan Saura l’any 2005. Va causar sorpresa, però, i, perquè no dir-ho, decepció que, en comparació amb el nivell de la delegació espanyola, el de la Generalitat fos molt més discret. No hi eren ni el president Salvador Illa ni el conseller encarregat de les polítiques de Memòria, Ramon Espadaler. Semblaria que el vuitantè aniversari de l’alliberament del camp i del final de la Segona Guerra Mundial era una ocasió més que propícia per que hi fessin acte de presència. Amb més raó encara si tenim present que a Mauthausen hi va morir assassinat un conseller de la Generalitat, Josep Miret, militant del PSUC. Sí que hi eren els directors generals de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, i el d’Afers de la Unió Europea, Gerard Vives, així com la delegada de la Generalitat a l’Europa central, Krystyna Schreiber, que va pronunciar un aplaudit discurs emotiu i rigorós. A l’acte, organitzat el matí del diumenge per la Generalitat davant la placa dedicada als presoners catalans, li va faltar empatia i sentit d’estat. No s’entén que no estigués previst acabar la cerimònia amb l’himne dels Segadors. Mentre el públic el cantava de forma espontània la delegació de la Generalitat va marxar. El ministre Bustinduy, conscient de la situació, s’hi va quedar en senyal de respecte. La manca de sensibilitat va deslluir un mica l’homenatge merescut a les víctimes catalanes del nazisme. L’important és, però, que es va fer l’acte que ja s’ha convertit en una cita ineludible cada any per al Govern de Catalunya.
La joventut: una presència esperançadora
Més enllà de les anècdotes domèstiques, la visita ens mou a reflexions més profundes: en uns moments en què l’extrema dreta creix a tota Europa i que les dues potències que van ser decisives per guanyar la guerra, els Estats Units i Rússia (llavors l’URSS), estan governades per presidents autoritaris que abracen part de les idees dels règims que la van perdre, és un element d’esperança veure a Mauthausen milers d’estudiants de Catalunya, d’Espanya i de tota Europa sensibilitzats en la lluita contra el nazisme i el feixisme. Les polítiques públiques de memòria són avui un dels principals elements de diferenciació entre les forces democràtiques i les que voldrien tornar enrere, cap a la foscor. I, en aquest context, la societat té un deure de gratitud envers entitats com l’Amical de Mauthausen, que han fet de la recuperació de la memòria el centre de la seva activitat.
Jaume Bosch. Advocat i exdiputat al Parlament. Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: CECBLL