Crònica dels últims esdeveniments
Suïcidis a causa dels desnonaments
En les darreres setmanes, tres persones s’han tret la vida poc abans de ser desnonades. El primer cas es va produir a Granada el passat 25 d’octubre, quan un home de 53 anys es va suïcidar al pati de l’habitatge que havia de deixar en no poder assumir els deutes. El segon cas es va produir quan una dona de 53 anys es va llençar per la finestra des del seu pis de Barakaldo. Es tractava d’una exregidora del PSOE del municipi basc.
Ada Colau, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va explicar que porten quatre anys avisant del gran drama que representen les execucions hipotecàries a l’estat espanyol i va denunciar un procediment legal “completament injust, que no té comparativa amb cap altre país del nostre voltant”. Va subratllar que els últims suïcidis que s’han conegut, “no són una anècdota”.
“Veiem cada setmana en reunions persones que pensen en suïcidar-se perquè no veuen un futur”, va assegurar Colau, que considera que no són suïcidis, sinó que es tracta d’un genocidi financer.
[level-premium]
Aquestes morts van causar una forta commoció, en especial la de la dona de Barakaldo, que va provocar reaccions socials, polítiques i institucionals, així com un fort impacte mediàtic. Aleshores, jutges, advocats, societat civil organitzada, ONGs, partits polítics i fins i tot, cossos de seguretat, van fer públiques les seves sensacions o reivindicacions davant la dramàtica situació. En una setmana, fruït de la pressió, PP i PSOE van haver d’accelerar un pacte.
L’últim cas es va produïr ahir a Còrdoba quan un home, que a més patia problemes familiars, es va suïcidar llançant-se per la finestra del seu habitatge, quan també anava a ser desnonat. Cal recordar però que a Catalunya, ja al novembre del 2010, un home de 45 anys es va suïcidar quan anava a ser desnonat, al barri del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat.
Els jutges degans reclamen reformes legislatives per reduir els desnonaments
Bona part dels jutges degans de tot l’estat, que representen uns 2.000 jutjats, van demanar que es facin les reformes legislatives necessàries per reduir el “drama social” que suposa la “multiplicació exponencial dels desnonaments”. A més, aquestes reformes permetrien descongestionar els jutjats, especialment els socials i mercantils, molt afectats per l’increment de casos relacionats amb la crisi.
En la reunió que van tenir a Barcelona, els 46 jutges degans van donar suport al document dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que reclamava reformes similars.
El govern espanyol i el PSOE acorden aprovar amb urgència una reforma legislativa per afrontar el problema dels desnonaments
Sáenz de Santamaría i Elena Valenciano van acordar que fos una solució de fons amb mesures “pal·liatives i preventives”. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, van acordar buscar de forma “urgent” una solució “de fons” per al problema dels desnonaments. Segons dos comunicats que van fer públics, les dues parts es van posar d’acord que el procediment es duria a terme a través d’un decret Llei acordat o bé per una Llei tramitada per la via d’urgència.
Després de la trobada, govern espanyol i PSOE van convocar una reunió d’experts amb tres representants de l’executiu i tres designats pel PSOE per dissenyar els detalls tècnics de la proposta. Davant les pressions dels moviments socials i del poder judicial, que es van mobilitzar per reclamar a Mariano Rajoy que busqui solucions al problema dels desnonaments, el govern espanyol i el PSOE van acordar finalment fer passos de la mà en aquesta direcció.
La PAH veu amb “escepticisme i desconfiança” l’acord entre el govern espanyol i el PSOE per fer front als desnonaments
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va rebre “amb escepticisme i desconfiança” l’acord entre el govern espanyol i el PSOE per buscar una solució per al problema dels desnonaments. De fet, va assegurar que aquest anunci “fa témer el pitjor: que de nou ens trobarem amb alguna mesura insuficient que com a molt serà útil per a aquelles persones que encara no es trobin en procés d’execució”. No per a les famílies que ja han estat desnonades, perquè, va afirmar, “en cap moment ni el PP ni el PSOE estan parlant de mesures retroactives o que donin resposta a la gent ja afectada”.
La PAH destacava que la solució és la dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments i el lloguer social.
La PAH desconfiava de l’acord a què van arribar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, per impulsar un decret Llei acordat o bé per una Llei tramitada per la via d’urgència per fer front a la problemàtica dels desnonaments i posava de manifest que els desnonaments “no han caigut del cel” sinó que “són conseqüència d’unes polítiques públiques aprovades pel PSOE i el PP” que s’han basat en “especular amb l’habitatge, impulsar el sobreendeutament de la població i sobreprotegir els interessos de la banca”.
La Plataforma considerava que la mesura que plantejaven el govern espanyol i el PSOE sobre una moratòria parcial de desnonaments per persones vulnerables “és completament insuficient” i reclamava que la primera mesura fos per aprovar una moratòria immediata per tots els desnonaments d’habitatge habitual.
El Consell de Ministres aprova el reial decret per evitar desnonaments a famílies vulnerables
El PSOE no se suma a l’acord global malgrat l’entesa amb el govern espanyol en aquest punt. El Consell de Ministres va aprovar dijous un reial decret amb mesures urgents sobre desnonaments que suposarà evitar les execucions sobre les famílies que ingressin menys de 19.000 euros
Això és tres vegades l’Índicador Públic de Renda d’Efectius Múltiples (IRPEM) que se situa en els 639 euros mensuals. També es poden acollor a la moratòria les persones que tenen un fill menor de tres anys, un fill amb discapacitats que els impedeix treballar o les famílies nombroses. L’aprovació va arribar després de tres dies de negociacions amb el PSOE.
La banca “fa notar” que el cost de les mesures contra els desnonaments correrà “exclusivament a càrrec de les entitats”
L’Associació Espanyola de Banca (AEB) ha fet públic un comunicat on afirma que “entén” la decisió del govern espanyol de “paralitzar temporalment els desnonaments en famílies que viuen situacions de particular necessitat” i que “comparteix” amb el govern espanyol la necessitat de “protegir les persones socialment més vulnerables” dels efectes de la crisi.
Malgrat això, “fa notar” que el cost econòmic de les mesures anunciades aquest dijous per frenar els desnonaments “corre exclusivament a càrrec de les entitats de crèdit”.
La PAH i membres destacats de l’advocacia consideren insuficients les mesures per frenar els desnonaments perquè no inclouen la majoria d’afectats
Des de la PAH, Ada Colau avisa que els criteris són molt limitats i “empitjoren la situació”, perquè allarguen la solució. Martí Batllori, del Col·legi d’Advocats de Girona, creu que el decret de dos articles que ha sortit del “circ de reunions” d’aquests dies és “inconcret, incomplet i vergonyós”, perquè és “un pedaç per a un gran problema”. El Col·legi d’Advocats de Barcelona va acollir una conferència per valorar el decret del govern espanyol, consensuat entre PP i PSOE, després de diferents dies de reunions, que ha acabat amb un text que els afectats i els experts consideren del tot insuficients.
Ada Colau, que porta quatre anys lluitant contra aquest problema amb la PAH, diu que la majoria dels afectats en queden exclosos perquè els criteris són molt limitats i acumulatius. A més, creu que pot empitjorar la situació perquè no soluciona el problema de la majoria i es pot crear una “lògica perversa” entre les persones més vulnerables per entrar en els criteris de moratòria. A banda d’estar per sota d’una renda de 19.000 euros anuals, es poden acollir a la moratòria les persones que tenen un fill menor de tres anys, un fill amb discapacitats que els impedeix treballar o les famílies nombroses. Ada Colau alerta que parelles que no tinguin fills es poden plantejar tenir-ne per poder acollir-se a la moratòria, que només és de dos anys d’exempció del pagament.
La presidenta de la PAH es preguntava com es pot posar un criteri que faci que una família amb un nen menor de tres anys es pugui acollir a la moratòria i, en canvi, una família amb una renda menor de 19.000 euros i dos fills de més de tres anys ja no puguin acollir-s’hi. “Com PP i PSOE poden explicar això?”, es demanava. La líder de la PAH creu que el govern espanyol ha tornat a cedir a les pressions de la banca perquè el decret aprovat és el mateix que van proposar a principis de setmana les entitats financeres.
El problema és el sobreendeutament de les famílies, recorda Ada Colau, que també denuncia que el govern faci una amnistia fiscal a les grans fortunes i “no perdoni res als més vulnerables”.
Càritas Diocesana de Barcelona considera “insuficient i injusta” la moratòria dels desnonaments
Ha assegurat que el decret llei aprovat aquest dijous pel Consell de Ministres “discrimina” les famílies en procés de perdre l’habitatge per no poder pagar el lloguer.
En aquest sentit, l’entitat ha volgut manifestar la seva “profunda decepció”, segons ha apuntat, per la pèrdua de la nova oportunitat d’aconseguir un acord de consens entre tots els agents socials i els grups polítics “per articular una veritable solució als problemes més angoixants i punyents que té, avui, la nostra societat i que són la desocupació i la pèrdua de l’habitatge”.
Cospedal defensa el decret sobre desnonaments i sosté que són els únics que “han donat esperança”
La secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha defensat el decret aprovat pel Consell de Ministres per paralitzar durant dos anys els desnonaments per als col·lectius més vulnerables. La dirigent popular ha assegurat que són només “els primers passos” però ressalta que el del PP ha estat “el primer govern d’Espanya que s’ha ocupat d’aquesta circumstància”.
De Cospedal ha lamentat que el PSOE “no hagi volgut compartir aquest primer pas” i defensa que, amb aquesta decisió, han aconseguit “donar esperança” a persones susceptibles de ser desnonades. Els següents passos que seguiran, ha detallat, serviran per modificar la legislació hipotecària i plantejar mesures com ara la dació en pagament.
Maria Dolores de Cospedal admet que el decret llei aprovat pel Consell de Ministres és només “un primer pas” i que cal continuar “treballant de valent” per abordar la problemàtica de l’habitatge. La secretària general popular ha detallat que pagar l’habitatge s’ha convertit en un veritable problema per a molts espanyols i que era urgent començar a actuar per evitar més desnonaments.
La PAH alerta que alguns desnonats podrien perjudicar-se la salut o forçar el seu acomiadament per acollir-se a la moratòria
Les 30 plataformes territorials es van reunir ahir dissabte a Lleida per analitzar l’última acció del govern espanyol. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca avisa que el decret llei aprovat aquest dijous pel Consell de Ministres que estableix una moratòria de dos anys pels desnonaments és “una presa de pèl ofensiva” que “agreujarà la situació”, segons ha dit la portaveu del col·lectiu, Ada Colau.
Al mateix temps, ha advertit que “per poder entrar als requisits de la moratòria alguns afectats podrien perjudicar-se la pròpia salut o forçar el seu acomiadament de la feina”, ha avisat Colau.
Segons el col·lectiu, al cap de dos anys de moratòria “la situació serà més greu i el deute dels afectats serà més gran”. Les plataformes d’afectats per la hipoteca de Catalunya, actualment una trentena, han celebrat una assemblea aquest dissabte a Lleida per analitzar el decret llei sobre els desnonaments. Ada Colau ha lamentat que el govern espanyol hagi escoltat només “allò que han dictat les entitats financeres” provocant una situació “d’exclusió del gruix de la gent afectada”.
[/level-premium]