Els sindicats denuncien que la plantilla està pagant, per raons polítiques, la manca d’implicació del govern espanyol
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l 27 de gener de 2012 la companyia aèria Spanair va cessar les seves operacions i va anunciar que havia fet fallida. L’objectiu d’aconseguir un soci industrial que reflotés l’aerolínia catalana, es va esvair quan Qatar Airways hi va trencar negociacions i l’accionista de referència, un consorci públic-privat liderat per la Generalitat, va decidir no tirar endavant el projecte en el que ja havia invertit 135,5 MEUR.
La fallida va generar ressò social perquè representava el fracàs del projecte d’aixecar una aerolínia de matriu catalana, que convertís l’aeroport del Prat en el seu hub, i perquè va deixar 500 milions d’euros de deute: més de 300.000 passatgers amb un bitllet comprat, i més de 2.500 persones al carrer, que encara esperen les indemnitzacions per part del Fogasa.
Fonts sindicals assseguren que tan sols s’han produït una cinquantena de recolocacions -a companyies del Golf Pèrsic i sudest asiàtic-, i uns 300 pilots han trobat ocupació, però fora d’Espanya. I mantenen que aquestes recolocacions s’han produït per les gestions pròpies dels empleats i no en el marc de la comissió creada pel govern català i que mantenia contactes amb 28 aerolínies per a oferir una alternativa a la plantilla.
Però el que manté més indignada a l’antiga plantilla d’Spanair, és que encara no s’ha iniciat el pagament de les indemnitzacions pactades l’any passat amb la companyia, 20 dies de salari per any treballat amb un límit de 12 mensualitats, a través del Fons de Garantia Salarial. Malgrat que es preveia que el pagament s’iniciés a l’abril de 2012, no ha estat així, i la plantilla senyala que tan sols han percebut les nòmines pendents de gener i febrer de l’any passat.