Els països menys corruptes tenen una millor situació econòmica i responen millor a la crisi
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]Ú[/dropcap]ltimament a l’Estat espanyol han esclatat múltiples casos de corrupció en càrrecs públics, tant a nivell estatal com en diversos Parlaments autonòmics. Hi ha trames descobertes que afecten al finançament dels partits- com el cas Pallerols- que ha assenyalat a alts càrrecs d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) o de desviament de fons públics en benefici propi- com el cas de l’institut Nóos- que ha esquitxat a Urdangarín i, inclús, la Casa Reial.
Podem trobar un llarg etcètera en aquests casos, que afecten a partits de diversos colors. Darrerament va sortir a la llum el cas Bárcenas que ha afectat al Partit Popular (PP) fins al punt d’arribar a alts càrrecs. Però pocs mesos abans va sortir a la llum la presumpta implicació de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), en el cas Mercuri o de l’escàndol del Palau de la Música, que involucra diversos càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Segons un informe publicat l’any 2012 de Transparence International (TI), una organització alemanya que lluita contra la corrupció en els governs, Espanya ocupa el 30è lloc en el rànquing dels països menys corruptes entre 174, però es situa a mitja taula si mirem només els països de la Unió Europea.
Espanya comparteix posició amb països com Botswana i només es troba per davant de països europeus com Grècia, Portugal o Itàlia. Per davant d’Espanya es situen Dinamarca, Noruega, Irlanda, Suècia o Holanda, segons aquests qüestionaris realitzats a experts i empresaris dels diferents països.
[level-premium]
Conseqüències polítiques i econòmiques de la corrupció
La corrupció d’un país fa augmentar notablement la desafecció de la seva població envers la política. Segons l’últim EuroBaròmetre que preguntava sobre aquest tema, Espanya és el quart país on la ciutadania dóna més importància a la corrupció. En la mateixa enquesta, nou de cada deu persones consideren la corrupció un dels principals problemes en la vida política pública.
Per veure com ha afectat aquest problema, només cal observar la participació a les eleccions. A Espanya el 2011 en les últimes eleccions generals, la participació va ser de menys del 65%. Més enllà d’això, segons l’últim estudi del CIS, un 80% de la ciutadania espanyola no veu ni Rubalcaba ni Rajoy (els dos líders dels partits majoritaris de l’Estat) capaços de resoldre els problemes del país.
Paral·lelament a la baixa participació en les eleccions espanyoles, a d’altres països menys corruptes, com per exemple Suècia, la participació s’enfila fins al 82%. A Dinamarca, per exemple, a les últimes eleccions va haver-hi una participació del 87%.
Curiosament, la corrupció també es pot relacionar amb el nivell econòmic d’un territori. Només cal veure la reacció a la crisi dels països amb aquest problema, per exemple, Portugal, Grècia i l’Estat espanyol ja han estat rescatats (només trobaríem l’exemple d’Irlanda, que té poca corrupció però ha estat rescatat igualment).
Sense tenir en compte Irlanda, també veiem que la resta de països que no han rebut cap rescat, i per tant, estan responent millor a la crisi, són els més transparents i on hi ha més igualtat. Els països on hi ha un salari mínim més alt, on hi ha més equitat i menys corrupció, tenen un PIB per càpita superior als països més corruptes com Grècia, Portugal o Espanya.
Factors que expliquen la corrupció
S’acostuma a culpar la cultura política per diferenciar l’Estat espanyol dels països nòrdics, però hi ha altres factors que expliquen la diferència. Per exemple, el salari mínim interprofessional dels països que es troben millor en aquest rànquing és més elevat, prop de 800€, que els més corruptes de la UE, com Grècia o Itàlia (i Espanya). En aquests territoris hi ha més igualtat salarial entre diferents feines i càrrecs públics i, per tant, menys tendència a acceptar suborns.
D’altra banda, els països on hi ha menys corrupció són més transparents, en algun com Suècia, inclús amb pressupostos oberts. També cal tenir en compte que a Espanya el nombre de persones a l’administració pública que depenen del partit que guanyi les eleccions és molt més alt, i això pot ser causa de complicitat entre càrrecs públics i partits, provocant un augment de la corrupció.
Arnau Garcia, estudiant de Periodisme i veí de Cornellà
Foto: Manifestació contra la corrupció arran dels últims escàndols, el 3 de febrer del 2013
[/level-premium]
[…] La corrupció fa créixer notablement la desafecció política […]