[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]M[/dropcap]olt Honorable President, Honorables Conselleres i Consellers del Govern, Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya,

Coneixedors que el pròxim dia 29 d’agost la Diputació Permanent del Parlament celebrarà una sessió per tractar la crisi oberta arran de la privatització de l’empresa pública d’abastament en alta Aigües Ter–Llobregat (ATL), la Plataforma Aigua és Vida vol fer-vos arribar les reflexions següents.

En primer lloc, recordar-vos que ATL era l’empresa pública responsable de la gestió de l’aigua en alta per a més de 120 municipis, els quals subministraven aquest bé essencial, fràgil i finit a gairebé 5 milions de catalans i catalanes. La gestió d’ATL era excel·lent, tal i com fou reconegut el dia 18 d’abril de 2010 a Berlín, quan el Sr. Kofi Annan va lliurar als representants d’ATL el segon premi com a millor empresa pública d’aigua del món. Ben lluny de preservar la gestió pública del servei i, així, assegurar la qualitat d’un recurs bàsic per al ciutadà i indispensable per als nostres ecosistemes, s’optà per la privatització d’una estructura d’estat imprescindible per a Catalunya.  Difícilment pot governar-se un país si la gestió i el control dels nostres recursos naturals més essencials són a les ordres de les fluctuacions dels mercats. Uns mercats que, per cert, s’han mostrat incapaços d’administrar els serveis bàsics i fonamentals en nombroses ocasions. De què serveix disposar de plenes competències si menystenim les eines de govern per a poder exercir-les?

En segon lloc, heu de saber que des de la Plataforma Aigua és Vida, formada per més de 40 organitzacions veïnals, socials, sindicals, ecologistes i de solidaritat de Catalunya, i conjuntament amb d’altres organitzacions europees i de la resta del món, seguim amb molta preocupació els processos de privatització de l’aigua endegats arreu del país. La transformació d’un bé essencial per a la vida de les persones i del medi natural com és l’aigua en un actiu financer que ajudi a resoldre les grans dificultats econòmiques que afronten les nostres institucions, mai no solucionarà la tresoreria de la Generalitat o de qualsevol Ajuntament. Els serveis públics de l’aigua tenen un valor incalculable perquè esdevenen necessaris per a la cohesió social i indispensables per assegurar l’equitat i la igualtat entre tots i totes. Catalunya és a les portes d’una fractura social i ecològica sense precedents i mercadejar amb els serveis més bàsics no fa altra cosa que empènyer-nos a l’abisme, agreujant i fomentant a curt i mig termini l’aflorament de bosses de pobresa, l’aparició de guetos i l’exclusió social.

En conseqüència, pot afirmar-se categòricament que la privatització d’ATL no respon a una mala gestió, ni tampoc a la necessitat de sanejar l’endeutament –que no ha estat traspassat a la nova concessionària, sinó que segueix sent públic-, sinó que la raó de la privatització del servei només respon a la urgència d’aconseguir diners per reduir el dèficit públic pressupostari. Però és que tampoc aquesta necessitat imperiosa sembla avui justificada, més si es compara la xifra dels 300 milions d’euros ingressats per la concessió davant els més de 44.000 milions d’euros de deute de la Generalitat. Els serveis públics són fruit del més gran dels consensos socials, essència de la democràcia, i no poden ser instrumentalitzats per finançar operacions de tot tipus. Si per salvar el país ens l’hem de vendre, quin país ens quedarà per viure-hi?

En tercer lloc, indicar-vos que la ciutadania no només haurà de pagar aquests 300 milions, sinó que en pagarà molts més degut al benefici industrial de la concessionària i a una sèrie de sobrecostos derivats de la privatització, elements totalment innecessaris si es rescatés la concessió i es mantingués la gestió pública d’ATL. Així, als costos polítics i de governança cal afegir els costos econòmics esmentats i també els costos socials; no només perquè suposa un espoli de l’economia familiar sinó perquè avui a Catalunya està en joc poder garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament, dret que aprovà l’Assemblea General de les Nacions Unides el juliol de 2010. En aquest sentit, anunciar-vos que en pocs mesos el Parlament Europeu debatrà la primera Iniciativa Ciutadana Europea de la seva història: més d’un milió set-centes mil signatures que clamen que l’aigua és un dret humà i no pas un bé comercial.

En quart lloc, i per acabar, heu de prendre consciència que els costos d’aquesta privatització són tan grans que cal que reviseu la idoneïtat i necessitat del procés de  privatització d’ATL. Rectificar és de savis, i és per les raons breument exposades que sol·licitem al Molt Honorable President, als Honorables Conselleres i Consellers del Govern i a les Il·lustres Diputades i Diputats de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya la configuració d’una unitat política que, aliena als interessos partidistes o ideològics, sigui capaç de recuperar la gestió pública de l’aigua en alta, amb transparència i de forma participativa amb l’únic propòsit de prestar el millor servei al ciutadà i als nostres ecosistemes. La gestió mercantil ens aboca a una política de l’aigua que s’escriu a base de plets i recursos contenciosos administratius, on el nostre Parlament és només un espectador. Un Parlament que pot i ha de recuperar l’esperit que va fer possible que l’any 1990 aprovés per unanimitat la creació d’un ens públic d’aigua, anomenat Aigües Ter-Llobregat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here