36 hectàrees s’inclouran al Parc Agrari del Baix Llobregat. Concretament serà a Santa Coloma de Cervelló, gràcies a la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari. La nova superfície destinada a conreu de secà obrirà moltes noves oportunitats a la comarca, i tindrà molts reptes per endavant. En definitiva, més sol agrícola. Ens ho expliquen el regidor d’agricultura de l’Ajuntament de la ciutat, Alfonso Muñoz, i el pagès i secretari de la Cooperativa de Santa Coloma, Miquel Sabat
Com es decideix dotar amb 36 hectàrees més el Parc Agrari?
Alfonso Muñoz (AM): El projecte neix de l’últim Pla General Metropolità, que permet afegir terres a les zones agràries. Aleshores, vam exposar el projecte a l’àrea metropolitana -ampliar 36 ha per cultivar-hi productes de secà com per exemple ametlles, olives o cireres- i va tenir molt bona rebuda. Aquesta superfície era una àrea abandonada, que com a molt s’utilitzava per anar a fer-hi paelles els caps de setmana, però no tenia un ús agrícola.
Què suposarà aquest ampliació?
AM: Suposarà la creació de molts llocs de treball. No podem dir un nombre concret de persones que podran trobar feina gràcies a això, però que serà una sortida laboral per a molta gent és un fet. A més, no és cap secret parlar de la importància que té el Parc Agrari per a tota l’àrea metropolitana de Barcelona
Miquel Sabat (MS): Nosaltres som el pulmó de Barcelona, ja que no només produïm gran part del menjar quilometre zero, sinó que som una font molt important d’oxigen. Estic convençut que si el Parc Agrari no existís, un espai que fes la seva funció seria una de les principals preocupacions dels polítics.
Com es començarà a implementar el projecte?
AM: D’entrada, s’ha acabat urbanitzar, o la terra es cultiva o res. Amb aquesta premissa farem una borsa de terres per posar en contacte aquells que tinguin terrenys amb aquells que els vulguin conrear, amb els que els volen conrear. No esperem haver d’obligar a ningú a fer res, però creiem que els al·licients seran suficients com perquè tothom vulgui permetre que es cultivin les seves terres. Com a molt podríem parlar de les empreses que han comprat terrenys per especular, però llavors parlaríem d’expropiacions per a l’ús, però no creiem que faci falta.
Quins altres obstacles es pot trobar l’ampliació del Parc Agrari?
MS: Si no aconseguim que les terres incorporin el regadiu, tots els passos fets seran en va, perquè els arbres acabaran morint. A més, això pot ser un primer fre per a possibles joves agricultors. És evident que una pedregada no la podem preveure, però l’ideal seria treballar per minimitzar els efectes dels factors que podem prevenir, com per exemple els atacs dels senglars i altres animals o la llei de l’oferta i la demanda.
La competència amb les grans superfícies és complicada pels agricultors de la zona?
MS: Ja sabem que amb les multinacionals i grans superfícies no hi podem combatre a nivell econòmic. Nosaltres hi competim en una altre àmbit, oferim un producte de proximitat i un tracta molt més proper, que els collim al migdia i es poden consumir a la tarda. El nostre producte és gairebé ecològic, mentre que no sé quins tipus de productes fitosanitaris s’estan aplicant a altres països.
AM: A més, no té cap tipus de sentit importar productes quan els podem collir a cinc minuts en bicicleta, és una qüestió de sobirania alimentària i ecologia. És molt important saber què mengem, i ens hem de prendre tot això com una forma gairebé de militància política, i per sort entre cada cop més joves és així.
La intenció és ampliar més encara el Parc Agrari a llarg termini?
MS: Primer hem de veure com funciona aquesta primera ampliació, però sempre seria una bona notícia. Un camp abandonat és un problema per al pagès, perquè la superfície forestal comença a recuperar terreny, i això fa que els senglars encara estiguin més a prop.
Quins projectes pot impulsar l’augment de superfície?
RA: Un dels que creiem que pot funcionar millor és l’escola de pagès que posarem en marxa, que expediria títols de certificació per a poder treballar l’agricultura ecològica. A més, tindrien un primer contacte amb el sector alhora que els serveix de formació, però encara ho hem de treballar amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). D’altra banda, volem convertir les cireres del Baix Llobregat en una marca de qualitat, un atractiu més pels productors.