Un total de 173 personalitats de diferents àmbits s’han arreplegat per reclamar que els diferents partits polítics portin un paquet comú als seus programes electorals. El tret més essencial d’aquest text és el que demana un referèndum acordat després del 21-D. Un instrument que, defugint la unilateralitat, donaria veu a l’independentisme en el camí de regrés a la “normalitat democràtica”. L’escrit també demana la llibertat pels empresonats i la retirada del 155.

I entre els membres signants d’aquest text hi ha diversos representants del Baix Llobregat. Del sindicalisme a la política. I, en ocasions, de conviccions totalment contraposades. Com és el cas del secretari general de Comissions Obreres, Javier Pacheco, i l’ex-president del Parlament de Catalunya (1999-2003), Joan Rigol (Unió). També hi apareixen personalitats d’Iniciativa per Catalunya Verds, com Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge (2006-10) i alcalde de Sant Feliu de Llobregat durant més de dues dècades. O Jaume Bosch, diputat al Parlament de Catalunya entre el 2003 i el 2015.

El manifest ha estat impulsat, en part,  per l’historiador Borja de Riquer i va ser presentat aquest mateix dilluns al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Així, es demana a les diferents sensibilitats polítiques que facin un pas al front i s’uneixin en el seu programa electoral per demanar tres aspectes en comú:  “exigir la derogació” de l’article 155 i les mesures que se’n deriven, “reclamar la retirada de les accions penals” contra Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els membres del govern català, i per últim, “promoure la convocatòria d’un referèndum acordat”, permetent així que la ciutadania decideixi lliurement la relació futura amb Espanya.

El text neix, segons el seu redactat, de la voluntat per resoldre la “crisi política i institucional” que assola el país. I en declaracions a El Balcó de la Cadena SER, de Riquer ha especificat que “no és un debat sobre cap presentació unitària” a les eleccions, sinó que es demana la inclusió d’aquestes tres punts als programes dels diferents partits com “el mínim comú denominador”.

La idea, a partir d’ara, és entrevistar-se amb els diferents partits polítics per explicar aquesta iniciativa de cara a les eleccions. I veure si en l’actual panorama polític la proposta colla tan bé com ho ha fet en la resta d’àmbits, aconseguint que signin des de Kilian Jornet, fins a Julià de Jòdar, passant pel líder sindicalista Camil Ros, l’ex-conseller Mas Colell, etc.

Un manifest més

Així, aquest manifest especialment breu s’uneix a la llista d’innumerables textos presentats darrerament que busquen mediar en el batibull polític. Com l’impulsat per l’ex-alcalde de Cornellà, Frederic Prieto, a principis de setembre, que, juntament amb 70 regidors i antics polítics del PSC i ICV del Baix Llobregat, pregava respecte per l’1-O. O la proposta contrària que va llençar l’encara regidor per Sant Feliu, Josep Maria Rañé, acompanyat de l’ex-líder de CCOO, José Luis López Bulla, on declaraven de “farsa” la consulta vinculant de l’octubre.

I els de rebuig a les acusacions de l’adoctrinament a les aules catalanes, i els del diàleg, i etc. El que s’està confirmant és que la situació política catalana, lluny d’alienar als ciutadans, està despertant respostes de diferents punts de la societat. Ara bé, totes buscant, com reclama el text presentat aquesta setmana, “una nova etapa de de progrés social, cultural i econòmic del país”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here