El municipalisme ha estat sempre una de les palanques de transformació social i econòmica fonamental en la democràcia i en la construcció del nostre país. L’ecosistema local és on es produeix el poder més pròxim a la nostra vida, als nostres desitjos i inquietuds, on es pot combatre amb més força per la defensa dels nostres drets. Al mateix temps, el món local és on emergeixen les millors pràctiques democràtiques, energies i alternatives de les nostres comunitats i avui es configura com l’avantguarda d’innovació referencial per a la resta d’administracions. Els governs locals són una accelerador d’innovacions, són la política en directe, la que camina amb més velocitat que els governs autonòmics i estatals. Exemples com les Agendes 21 Locals, els plans estratègics, els plans educatius Entorn, els plans d’inclusió social, les xarxes d’acollida de refugiades o els més recents plans d’adaptació al canvi climàtic, demostren que el municipalisme és el connector essencial que fa possible les solucions locals als grans reptes mundials.
La pandèmia i les seves conseqüències socials i econòmiques ens ha deixat un paisatge de governs locals empoderats, però alhora unes ciutats i pobles amb noves fractures. Les desigualtats, la precarietat laboral, la crisi sanitària i la crisi ecològica són desafiaments globals que defineixen un “canvi d’època” que s’expressa amb major impacte als territoris, en allò local.
En aquest context de canvi d’època el món local ha d’afrontar al meu parer tres grans reptes:
- La nova governança que té a veure amb la creació d’una xarxa relacional comunitària i amb l’articulació d’una cooperació horitzontal amb els governs nacional, estatal i europeu
- Les noves polítiques públiques capaces d’abordar els desafiaments globals però alhora resoldre les fractures i desigualtats que es produeixen a les ciutats i pobles.
- El reconeixement institucional com a govern de país que exigeix completar la descentralització que es va aturar a l’estat d’autonomies i conseqüentment la urgència d’una legislació empoderadora del món local
- Cap a una nova governança
Es evident que la complexitat dels canvis socials, culturals, tecnològics i econòmics exigeixen compartir responsabilitats i funcions amb una gran diversitat d’institucions amb un conjunt de competències que es creuen i superposen. Els ajuntaments del futur seran més forts si són capaços de sumar esforços, generar complicitats i consensuar processos de transformació en clau col·laborativa amb la resta d’administracions. No és només una qüestió de dependències mútues. Com diu Joan Subirats, “hi ha en joc la “intel·ligència” de les polítiques públiques, i fins i tot la construcció de legitimitats socials”. Per això no es podran abordar els diferents desafiaments globals sense una governança multinivell que connecti els diferents nivells institucionals, i això només serà possible si les polítiques públiques no es mobilitzen en un sentit de baix a dalt a partir d’un nou desenvolupament competencial ampli i no restrictiu i amb un reforçament econòmic dels recursos.
Al mateix temps, els governs locals han de ser més relacionals i menys uniformes. És a dir, amb capacitat permanent d’atraure i implicar tots els sectors de la ciutadania, afavorint l’elaboració d’una estratègia compartida inclusiva. Això vol dir la generació de capital social, el disseny de processos per a la participació ciutadana i l’establiment d’acords constants que creïn una visió social del municipi i del seu futur. Una visió que generi adhesió. Per això és imprescindible una elaboració participativa, en la que tots els sectors socials i ciutadans i ciutadanes se’n sentin part.
Per això aquest repte ha de concretar-se en dues grans transformacions
- Una administració local amb valors. Els governs locals ha de situar els problemes i els drets de les persones en el centre, per tal d’aportar solucions clares i concretes, des d’un nou relat de participació, rendició de comptes i empatia social, com s’ha demostrat durant la pandèmia. Però al mateix temps el nou municipalisme ha de superar, com diu Ricard Gomà “la neutralitat instrumental i expressar valors públics de referència”, que construeixin comunitat, i que construeixen ciutadania
- La vertebració de xarxes d’acció comunitària per a la implementació de polítiques públiques, i això significa avançar cap a la coproducció de polítiques i serveis amb entitats i associacions en una aliança estratègica d’innovació. Això sense perdre el sentit de la política pública: accessible, universal, inclusiva i equitativa. Dit d’una altra manera no s’està externalitzant la gestió pública, s’està creant un nou espai públic en coalició amb les xarxes comunitàries
- Noves polítiques per un nou futur
Aquest és un dels gran reptes del món local. En primer lloc, amb l’impuls de les noves polítiques públiques que reforcin l’aposta per teixits industrials de valor afegit, pròxims a la comunitat on estat inserits, les economies circulars i un comerç de qualitat i proximitat. En segon lloc, la reconstrucció d’una xarxa de protecció social, amb serveis de proximitat universals; amb un gran impuls cultural des de la diversitat, equitat educativa i unes polítiques d’inclusió socials orientades a l’autonomia personal i a uns mínims vitals garantits. En tercer lloc, la construcció d’una agenda verda, sobre la base de conciliar les dinàmiques ambiental i urbanística, enfocades a la rehabilitació residencial en clau energètica i la recuperació de barris vulnerables. Interpretar en clau local la qualitat de l’aire, les noves cultures de l’aigua i l’energia o la protecció del clima.
- Una legislació empoderadora dels governs locals
L’abordatge dels reptes globals no serà possible si al menys de forma paral·lela no es produeix una segona descentralització de l’Estat en els ajuntaments, que va quedar suspesa en el procés de desenvolupament autonòmic.
En aquest sentit, són dues les urgències històriques que el món local ha d’afrontar les competències i el finançament.
En aquesta nova etapa, cal exigir el restabliment de l’autonomia local, segrestades en part per la LRSAL del PP. Però no només això sinó que cal elevar el nivell competencial per tal de desenvolupar les noves agendes locals especialment en els àmbits de l’educació, l’habitatge, la protecció social, l’ocupació o la lluita climàtica. I a Catalunya és vital una nova llei de governs locals. Ara bé, no és possible alçar el sostre competencial local sense els recursos necessaris per a dur-les a terme amb plenitud i eficàcia. És urgent una llei de finançament local no només que incrementi les transferències no condicionades del Govern de l’Estat i de la Generalitat, sinó també guanyar capacitat de decisió fiscal, és a dir disposar de capacitat normativa i participació local directe en els grans impostos
És el moment de situar el reconeixement institucional dels nous governs locals en el centre de les urgències polítiques. És l’hora de realitzar una aposta decidida per donar resposta al que el municipalisme ve reclamant des de fa dècades. El municipalisme s’ho ha guanyat, el necessitem i ara és una necessitat exigent. Així el futur del municipalisme passa per la capacitat de construir comunitats locals que, des de la seva identitat i la seva heterogeneïtat, treballin col·lectivament per assumir els reptes que se’ns plantegin, entenent que Catalunya es comença a construir des dels municipis.
Lluís Moreno
Coordinador de Municipalisme de Catalunya en Comú
Fotografia de l’Ajuntament de Pallejà: palleja.cat