La matinada del 5 al 6 de desembre de 1971 una riuada va provocar l’ensorrament d’un pilar i dos arcs del pont de Molins de Rei, construït en època de Carles III. Hi va morir un camioner, Juan García Martínez; les víctimes haguessin estat més nombroses si els fets haguessin tingut lloc durant el dia. Una peça fonamental de les comunicacions de la comarca quedava tallada.
De fet, el 20 de setembre ja hi havia hagut una gran riuada que havia afectat greument la degradada situació del pont. L’origen del mal estat cal buscar-lo en la desaforada extracció d’àrids provocada per la construcció de l’autopista A-2 en el marge esquerra del Llobregat. Les extraccions arribaren fins els mateixos fonaments del pont, sense cap control per part de l’administració franquista. A més, l’any 1967 havia hagut de suportar l’ampliació a 4 carrils que va provocar una sobrecarrega considerable i va alterar sensiblement l’obra original. El 30 de desembre una nova riuada enfonsava dos arcs més.
Tot i que el Director General de Carreteres havia promès reconstruir el pont, el 3 de febrer de 1972 es decretà la seva demolició. Es va anunciar que es reconstruiria en un altre lloc. A finals d’abril les restes del pont quedaven escampades pels marges del Llobregat. Algunes de les pedres es van aprofitar com elements d’alguns monuments de Molins de Rei, com el dedicat a l’actriu Margarida Xirgu,
La historiadora, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i veïna de Molins de Rei, Gemma Tribó, publica en el Butlletí del Centre d’aquest mes de novembre un interessant article sobre el tema. Es titula “En record de la caiguda del Pont de Carles III, conegut com a Pont de les Quinze Arcades, el 6 de desembre de 1971”.
Tribó ens recorda que el pont de Carles III sobre el Llobregat es va projectar a inicis del segle XVIII, quan, després de la guerra de Successió, el triomf de la monarquia absoluta va comportar la construcció d’un estat centralitzat. Les carreteres, amb una base radial des de Madrid, n’eren una part essencial, i el pont servia per enllaçar Madrid i Barcelona. La primera pedra es va col·locar l’octubre de 1763 i la construcció va finalitzar 4 anys després, l’octubre de 1767. La pedra per construir-lo, d’un color vermellós característic de moltes edificacions d’una part de la comarca, va ser extreta de la cantera de la Roca de Droc, entre Corbera i Pallejà. El pont, d’estil neoclàssic, es va fonamentar en 16 pilars d’obra i tenia una llargària de 330 metres.
Gemma Tribó qualifica el que va passar els anys setanta com “la història d’una desídia i fruit de la corrupció de l’època”. I mirant endavant amb esperança escriu que “la reflexió crítica sobre la caiguda del pont de Carles III ens ha de servir per millorar el futur de les dues ribes del riu”, que ella concreta en la proposta d’un Parc Fluvial compartit entre els municipis de la vall baixa del Llobregat.
Fragment del poema “Molins de Rei” que el poeta, escriptor i periodista Ferran Agulló i Vidal (1863/1933) va dedicar a Molins de Rei, citant el seu pont:
- Vila de Molins de Rei,
- la del pont de quinze arcades,
- pubilla del Llobregat,
- mig del pla, mig de muntanya,
- diu que el qui beu de la font
- que brolla al mig de la plaça
- viu en tu d’amor esclau
- i si et deix, mor d’enyorança.
Font: CECBLL i Viquipèdia.