Aquest passat dissabte Junts per Catalunya va celebrar el seu Consell Nacional, mig presencial, mig telemàtic, a Sant Just Desvern. Molts mitjans de comunicació van qualificar els acords de la reunió com d’OPA destinada a incorporar alcaldes i alcaldesses del PDECAT a les candidatures municipals del partit de Puigdemont l’any 2023. Sant Just Desvern, sigui per casualitat o no, s’ha convertit durant un temps en l’epicentre de la batalla dins l’espai postconvergent. El mes d’octubre, la regidora no adscrita, Anna Vilanova, que s’havia presentat dins la candidatura de Junts però n’havia marxat, era elegida membre del Consell per la República, un organisme situat en l’òrbita de Junts i Carles Puigdemont. Aquest mes de gener, transcendia que la cap de llista i portaveu de Junts a la localitat, la regidora Laia Flotats, era una de les persones que havia signat la inscripció al registre de partits del Ministeri de l’Interior de la nova formació Centrem, encapçalada per l’exconsellera Angels Chacón. La noticia va caure molt malament dins Junts: Flotats havia estat apadrinada l’any 2019 pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, i per l’expresident Carles Puigdemont. I ara, tan sols quatre dies després de la presentació oficial de Centrem a Barcelona, Sant Just ha estat l’escenari del Consell Nacional de Junts per Catalunya destinat a preparar les properes eleccions municipals.
El reglament municipal, aprovat pel 85 % dels vots del Consell Nacional, 9 % d’abstencions i un 5% de vots en contra, ha estat qualificat per Nació Digital com “una pista d’aterratge per als alcaldes i regidors del PDECAT”. S’estableixen eleccions primàries als municipis de més de 50.000 habitants. En el cas dels alcaldes, n’hi ha prou en fer-se simpatitzant de Junts, sense que sigui necessari militar-hi, per optar a la reelecció. Ho decidirà una Comissió Territorial Municipal (CMT). El reglament deixa clar que, tant si en el municipi hi ha primàries com si no, “no és necessari ser afiliat a Junts” per presentar candidatura. Les sol·licituds s’han de formular de manera immediata, abans del 28 de febrer, fet que deixa poc temps per reaccionar a qui s’hi vulgui oposar des d’una altra formació política. És la resposta a l’anunci d’Àngels Chacón, fet el passat dia 11 de gener, de que Centrem es presentarà a les eleccions municipals de 2023.
A Catalunya hi ha uns 170 alcaldes i alcaldesses del PDECAT que no van anar a Junts per Catalunya. És amb aquesta base, més de la de molts grups municipals, amb la que compta Chacón per assegurar una forta implantació del nou partit, Centrem, en el que el PDECAT s’integrarà, a les eleccions municipals. I a aquest col·lectiu es dirigeix l’OPA de Junts, tot i que el seu secretari general Jordi Sánchez, ha negat que el nou reglament sigui “un passaport” per a incorporar alcaldies del PDECAT.
Al Baix Llobregat, l’any 2019,Junts ( abans de la divisió entre Junts per Catalunya i el PDECAT) va obtenir quatre alcaldies: Martorell, Begues, Sant Climent de Llobregat i Castellví de Rosanes. L’alcalde de Castellví, Adrià Camino, tal com va informar elBaix.cat, va ser present la setmana passada a l’acte de presentació de Centrem. En canvi, Mercè Esteve, alcaldessa de Begues, va ser escollida diputada al Parlament per Junts per Catalunya a les darreres eleccions, i Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent, es va donar de baixa del PDECAT l’any 2020 per afiliar-se a Junts. L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa ( a la fotografia amb Adrià Camino), és militant del PDECAT i forma part del grup d’alcaldes d’aquesta formació que fa uns mesos van legalitzar la marca Junts de cara a les eleccions de 2023: caldrà veure quin és el seu posicionament definitiu. La decisió d’anar a un projecte o l’altre també l’hauran d’adoptar els 56 regidors i regidores escollits a la comarca sota la marca Junts en les eleccions de 2019 .