En les pròximes setmanes, si la pandèmia ho permet, es constituirà de nou el Consell de Governs Locals de Catalunya. Aquest organisme va ser creat el 2010 fruit de l’aprovació aleshores del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i pretenia reunir sota una entitat pública la força del municipalisme per defensar els interessos de pobles i ciutats del país.
El balanç des de la seva creació és ben decebedor: només es van convocar unes poques reunions fa 6 anys per posar de manifest la inoperància del Consell i la dificultat de conviure-hi amb les entitats municipalistes ja establertes, l’FMC i l’ACM.
Enguany, però, el Govern de la Generalitat vol revifar aquest Consell i dotar-lo de contingut en la recta final del mandat municipal. Si bé el Govern va molt tard, atès que la llei que regula el Consell estipula que la seva constitució s’ha de fer com a màxim 6 mesos des dels comicis locals, estem davant d’una bona oportunitat que cal aprofitar.
Des d’una perspectiva formal, cal que la nova constitució del Consell s’aprofiti per establir un full de ruta i uns objectius clars a assolir pel que queda de mandat municipal. En primer lloc, cal desenvolupar el reglament de funcionament d’aquest organisme. Si bé és un aspecte reglat, resulta imprescindible per assegurar el bon funcionament del Consell i és un dels motius que expliquen que l’entitat no reeixís en el passat. En segon lloc, cal dotar d’utilitat el Consell per poder representar amb força i independència dels partits, els reptes i necessitats dels municipis de Catalunya. Només des d’una defensa honesta des de l’ètica pública, els alcaldes i alcaldesses que formin part del Consell podran representar i fer valdre les necessitats de tot el territori local del país enfront d’altres administracions, en especial, la Generalitat de Catalunya.
Des de la perspectiva política, l’actual mandat municipal ha presentat una novetat important i és que a diferència d’anys anteriors, els principals partits polítics de Catalunya hem sigut capaços d’acordar la governança d’entitats supramunicipals com l’FMC, l’ACM o l’AMTU. Aquest diàleg s’ha fet des del respecte al resultat electoral de les darreres eleccions municipals i també des d’una voluntat compartida de les forces polítiques de construir institucions fortes des de la base local.
En un context on a Catalunya han faltat (i encara manquen) espais de diàleg que teixeixin acords en benefici de la ciutadania, no tot el balanç és negatiu. Lluny del focus mediàtic, s’han assentat unes bones bases que esperem que serveixin per futurs mandats per consolidar una bona manera d’entendre la política des de l’acord i el màxim consens. Si en aquests anys que semblava realment difícil poder establir un clima propici a acords s’ha pogut fer, ben segur, en el futur es podrà mantenir i millorar.
A diferència d’anys i mandats anteriors, si el nou Consell de Governs Locals sap aprofitar aquesta base d’acord polític, serà capaç de determinar formalment la millor manera de representar i defensar el municipalisme arreu on calgui. Alhora, també s’estarà desplegant un Estatut d’Autonomia, tot i que sigui 15 anys després de la seva aprovació, al qual encara pot resultar molt útil al país i al que no hem sabut treure-hi tot el suc.
La bona política és la que uneix. Aquesta màxima sempre es compleix al món local. És l’únic espai polític on es troben acords entre partits aparentment antagònics. No és casual aleshores que el món local sigui l’origen d’un retorn d’una veritable forma d’exercir la política des del pragmatisme de buscar coincidències i treballar per avançar col·lectivament. Esperem que aquesta entesa supramunicipal faci taca d’oli i impregni altres estaments polítics per recuperar la millor forma d’entendre i exercir la política.
La bona política que uneix i que sempre han practicat els municipis pot ser (i ha de ser) la bona política que ha d’arribar a totes les esferes institucionals de tots els nivells territorials per recuperar l’essència de la mateixa política: dialogar i pactar amb qui no pensa com tu. Només així farem avançar Catalunya i recuperarem la confiança de la ciutadania vers les seves institucions i representats polítics.
Eduard Rivas. Alcalde d’Esparreguera
Fotografia de la Casa de la Vila: Ajuntament d’Esparreguera