Catalunya té competències exclusives en matèria d’habitatge. Aquest fet ha permès una legislació pionera gràcies a un consens social ampli que defensa l’habitatge com un dret bàsic de la ciutadania, i a l’impuls i col·laboració amb el moviment per l’habitatge.

 

Els republicans i les republicanes, de fet, així ho hem entès sempre: només a partir de tenir assegurats els mínims essencials (habitatge, treball, educació) podrem considerar que les persones són plenament lliures en un país que també volem sobirà per prendre les seves pròpies decisions de manera democràtica.

 

Quan començàvem a superar el primer cop de la crisi social i financera del 2008, que va causar milers de desnonaments de famílies i l’aparició de governs austericides que aturaven les polítiques d’habitatge públic que tot just havien començat a treure el cap amb els governs d’esquerres a Catalunya, ja hi tornàvem a ser.

 

Abans de la pandèmia de la Covid, que només ha agreujat la situació, cada cop més famílies es veien expulsades de les seves llars a causa, fonamentalment, dels preus abusius del lloguer. Per això des de Catalunya la Consellera republicana Ester Capella va impulsar la llei de contenció dels preus del lloguer, avui impugnada pel govern espanyol al TC malgrat que durant el seu any de vigència ens ha demostrat, amb dades, que funciona: els preus del lloguer baixen als nostres barris i ciutats, i no s’ha reduït la oferta.

 

Però calia anar més enllà. Ja hi havia moltes famílies penjant d’un fil. I per això es va impulsar un decret llei, el DL 17/2019, per obligar als grans tenidors d’habitatge, aquells que tant s’han lucrat amb allò que hauria de ser un dret i no un bé de mercat, a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables. Més de 3.000 famílies se’n van beneficiar. Però el Tribunal Constitucional, argumentant un suposat defecte de forma, el va suspendre.

 

Els Ajuntaments del Baix Llobregat dels quals forma part Esquerra Republicana han picat pedra per fer possible una transformació real en aquest àmbit. A Sant Feliu de Llobregat, per exemple, a l’inici del mandat es va signar un conveni amb l’entitat Sostre Cívic per impulsar habitatge cooperatiu, un projecte aturat des de l’anterior govern socialista. L’aposta per fer créixer el parc d’habitatge públic de lloguer, en règim d’HPO, s’ha fet efectiva amb la cessió d’ús a l’ IMPSOL perquè rehabiliti un edifici previst per oficines i en construeixi un altre.

 

I a Castelldefels s’ha creat l’Oficina Antidesnonaments i s’ha potenciat el Servei d’Eficiència Energètica, enfocat a ajudar les situacions de pobresa energètica. S’ha apostat per la rehabilitació dels edificis en els barris amb més necessitats, amb una convocatòria d’ajuts de l’Ajuntament i un conveni amb Habitat3 per la rehabilitació de 12 habitatges de particulars per destinar-los a lloguer de ciutadans de la taula d’emergència. També s’ha cedit un solar a l’IMPSOL, per primera vegada, per la construcció de 74 habitatges de lloguer assequible sense cost de compensació.

 

I ara som aquí, en una cursa contra-rellotge per aprovar aquesta norma en forma de llei. Una llei per assegurar l’habitatge per a milers de famílies vulnerables, per donar més eines als ajuntaments davant l’emergència, per establir obligacions a bancs, fons voltor i grans tenidors, que hagin de contribuir pel bé comú. Una majoria de partits, de la mà de la PAH, vam registrar el text just després de l’inici del nou govern presidit per Pere Aragonès.

 

Després de mesos d’escoltar a tots els agents socials, de debats d’esmenes, i de bloquejos per part dels que mai ho acaben de tenir clar, ja tenim la llei pendent d’un darrer tràmit: la seva aprovació al Ple del Parlament aquest mateix mes de febrer, amb una amplíssima majoria. Una llei, la primera d’aquesta legislatura, amb efectes immediats per a molts veïns i veïnes, i amb un missatge clar: el dret a l’habitatge a Catalunya s’exerceix i es defensa en benefici de les majories. Apel·lem a tothom a que exerceixi el seu dret, que és la millor manera de defensar-lo i, fent-ho, estarem exercint també sobirania, com a poble, i com a Parlament.

 

 

Jordi Albert i Caballero, Najat Driouech Ben Moussa I Pau Morales i Romero. Diputats al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya

 

Fotografia de la PAH de Sant Feliu de Llobregat: Fet a Sant Feliu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here