Com diu Marius Carol, “La política no pot ser el territori dels fets inexplicables. El més dolent no és allò que la gent no entén, sinó el que els polítics no són capaços d’explicar”. Expliquem-ho, doncs.
A Castelldefels, primer amb el PSUC, després sota les sigles d’ICV-EUiA i ara amb les de Movem en Comú-Podem, hem tingut una llarga tradició de governs en coalició amb el PSC. Hi va haver govern de coalició amb l’alcalde Marina, amb l’alcalde Padilla, amb l’alcalde Joan Sau, i amb l’alcaldessa Maria Miranda en el mandat 2015-2019 vam compartir l’alcaldia. En aquest mateix mandat, i per primera vegada, ERC entrava a formar part de l’Equip de Govern.
Després de les eleccions de 2019, PSC, Movem en Comú-Podem i ERC van signar un pacte de govern que regulava els objectius polítics a assolir i la distribució de responsabilitats pel mandat 2019-2023. D’acord amb la correlació de forces sorgida de les eleccions, aquesta vegada però, l’alcaldia va recaure en la candidata socialista.
Amb data 12 de març de 2020, una regidora de Movem en Comú-Podem comunica per escrit que abandona el grup municipal per esdevenir regidora trànsfuga. Aquest fet altera l’equilibri de forces i és aprofitat pel PSC i ERC per trencar unilateralment el pacte de govern. En la reunió que es va realitzar per veure com afectava al pacte l’aparició de la regidora trànsfuga el representant socialista, amb l’assentiment del portaveu del grup municipal d’ERC, inicia la reunió amb aquestes paraules:
“El primer punt de l’ordre del dia és el repartiment de les competències que porta l’Ana Quesada (regidora trànsfuga). El PSC, ERC i JxC hem decidit que la regidoria de Serveis Socials passarà al PSC, la regidoria d’Habitatge la portarà ERC i la de Comerç la portarà JxC. Aquesta és una distribució innegociable”(…)”Nosaltres no donarem el nostre braç a tòrcer”.
Gabriel Rufián, en una de les intervencions al Ple del Congrés, i que ha esdevingut un clàssic, fent referència a la taula de diàleg Govern d’Espanya- Generalitat deia: “Es de primero de política cumplir los acuerdos”. És evident que quan va donar aquesta masterclass el grup municipal d’ERC de Castelldefels va fer campana i es va saltar la classe.
Aquest trencament del pacte va implicar que des d’aquell moment PSC i ERC haguessin de governar en minoria.
És ben conegut que per governar cal disposar d’una majoria al Ple. Perduda aquesta majoria, PSC i ERC en construeixen una de nova establint un pacte encobert amb Ciutadans i la regidora trànsfuga. El mecanisme utilitzat és molt elemental: la modificació de l’import de les dietes per assistència a les Comissions informatives i els Plens municipals.
A començament de mandat, en el Ple del 20 de juny de 2019, s’estableix que es cobraran 732, 11 € per assistència als Plens, amb un màxim d’onze per any. Pel que fa a les tres comissions informatives existents s’estableix que es cobraran 410,04 € per assistència amb un màxim de deu comissions a l’any.
Al setembre de 2020, un cop perduda la majoria política al Ple, s’incrementa el nombre de Plens a cobrar per assistència d’onze a catorze. Pel que fa al nombre de comissions informatives es passa de tres a quatre i s’estableix que es passarà a cobrar a un màxim de quaranta quatre. Aquestes modificacions es van realitzar amb el vot en contra de Movem En Comú-Podem.
Si mirem les actes de la nova Comissió creada veurem que està buida de contingut, que la durada mitjana és de poc més de cinc minuts i que, per tant, no es justifica la seva creació. A Castelldefels mai per tan poc s’havia pagat tant.
Si analitzem a la pàgina web de l’Ajuntament les retribucions rebudes l’any 2021, els ingressos percebuts per la regidora trànsfuga i la de Ciutadans han estat 30.170,94 € : aquesta retribució és superior a la que reben els regidors de l’Equip de Govern que tenen mitja dedicació. Aquests regidors perceben 27.890,38 €.
És evident que el transfuguisme és un falsejament de la representació política en tant en quant suposa una actuació deslleial a la voluntat que la ciutadania va mostrar amb els seus vots. Considerar el transfuguisme com un problema intern de la formació política que el pateix, tal i com reiterades vegades han afirmat en els plens municipals PSC i ERC, no és altre cosa que blanquejar la manca d’ètica que el transfuguisme suposa i posa en dubte l’honestedat política de qui se’n aprofita.
La sentència 72/2020, del 24 de gener de 2020, de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem entre d’altres estableix que la conseqüència del transfuguisme no pot representar un increment o millora de l’estatus polític i econòmic i prohibeix al trànsfuga assumir qualsevol càrrec polític per delegació de l’alcaldia. Avui a Castelldefels el govern de PSC i ERC incompleix flagrantment aquesta sentència.
L’incompliment d’acords sembla que hagi esdevingut una pràctica habitual per part de l’actual alcaldessa que ha tingut tot el suport del grup municipal d’ERC. Han trencat de manera unilateral el pacte de govern, incompleixen la sentència del Tribunal Suprem i menyspreen el pacte antitransfuguisme que van acordar tots els partits democràtics, i que entre altres coses establia que el grup polític que hagi patit un cas de transfuguisme no es veurà afectat en els seus drets i es mantindran els que li corresponguin segons els resultats electorals.
En el proper ple del mes de març, PSC i ERC presentaran, amb quatre mesos de retard, la proposta de pressupostos per a 2022. Movem en Comú-Podem ha estès la mà per negociar i aprovar aquests pressupostos, però posa com a condició el trencament del pacte a l’ombra que PSC i ERC tenen amb Ciutadans i la regidora trànsfuga, i exigeix tant el compliment de la sentència del Tribunal Suprem com el que estableix el Pacte antitransfuguisme acordat entre tots els partits polítics.
La pilota està a la teulada del PSC i d’ERC. Optaran per rectificar i deixar de blanquejar i treure profit polític del transfuguisme o retornaran al pacte de govern de progrés que vàrem acordar al juny de 2019?
Joan Lluís Amigó. Exregidor de l’Ajuntament de Castelldefels