Kris Charlier és un ciutadà belga, flamenc, que el 2019 residia a Catalunya, a Bigues i Riells. El desembre d’aquell any es disposava a agafar un avió per anar a passar el Nadal a Brussel·les. A l’aeroport, al control de seguretat, un vigilant li va notar una protuberància sota la roba. Charlier havia patit càncer de còlon i portava enganxada al cos una bossa d’estoma, cosa que va explicar en català. El vigilant va exigir-li despectivament que ho expliqués en castellà. Charlier no domina el castellà i era conscient dels seus drets lingüístics. El vigilant va avisar a dos agents de la Guàrdia Civil.
Ela agents van tornar a interrogar a Charlier i li van dir que “esto es España y aquí se habla español”. Finalment Charlier va mostrar la bossa recol·lectora. Però els agents se’l van empotar a una saleta i van redactar una denúncia contra ell per “alteració de l’ordre públic”. A més el van obligarà a treure’s la roba de cintura en amunt i a arromangar-se els pantalons. Els agents continuaven increpant Charlier pel fet d’expressar-se en català.
Quan Charlier ja era dins l’avió, la Guàrdia Civil va forçar la companyia a expulsar-lo i van impedir que pogués volar a Brussel·les.
Charlier i la Plataforma per la Llengua van denunciar el cas davant al jutgessa instructora del Prat de Llobregat. Aquesta va arxivar la denuncia perquè ” no existien indicis que els agents tinguessin cap altra intenció més que complir amb el seu deure de control de passatgers i equipatge” i perquè la decisió de fer baixar el passatger de l’avió “correspon en exclusiva al comandant de l’aeronau”.
Presentat recurs per part de Charlier, la Plataforma i el bufet Molins- Defensa Penal, la Audiència de Barcelona ha revocat la decisió de la jutgessa del Prat i hi veu indicis d’un delicte per motius lingüístics. L’Audiència fa notar que no era necessari portar Cherlier a la saleta perquè ja havia mostrat la bossa i ha recordat que la decisió de fer-lo baixar de l’avio va ser provocada per una ordre de la Guàrdia Civil i que no era necessari regirar les seves maletes.
Segons recull l’Audiència els guàrdies civils no van donar una versió coherent sobre si van tenir desavinences el que fa a l’ús del català amb Charlier i apunta que és “curiós” que hi hagués agents que sabessin parlar anglès o francès però cap que pogués expressar-se en català, una llengua oficial.
Ara, els guàrdies civils hauran d’afrontar el corresponent judici.
Font: Plataforma per la Llengua