Al món musical d’Olesa de Montserrat hi ha vida més enllà (i abans) de Chanel. Amb motiu de l’Any Fuster, que commemora els cent anys del naixement de l’escriptor de Sueca, la revista El Temps de les Arts publica un extens i documentat article del crític musical Josep Vicent Frechina, titulat “Fuster fet música”. Frechina fa un extens recorregut per un dels aspectes més desconeguts de Joan Fuster, la poesia, i repassa en concret els autors i autores d’arreu dels Països Catalans que han musicat els seus poemes.
L’article recorda que “la darrera musicació enregistrada fins ara és obra de la cantant d’Olesa de Montserrat Gemma Boada”. Frechina escriu que “Al seu primer disc A la cançó (2016), produït per Marc Durandeau, incloïa La paraula, una cançó construïda amb la primera de les cinc invocacions que configuraven Va morir bella (agregada després a Terra en la boca). Dedicada per Fuster a Manuel Sanchis Guarner, es tracta d’un cant a la llengua que oscil·la de la ràbia a l’esperança: “Tenir-te entre el dolor, la fe i la ira, / i cantar-te a esgarips, a trossos meus!”.
En el disc A la cançó ( a la fotografia), publicat el 22 de desembre de 2016, Boada, al costat de diverses composicions de les que va fer la lletra, interpreta poemes de Vicent Andrés Estellès , de Flubi Artells, i “La paraula”, de Joan Fuster. En l’apartat de dedicatòries té un agraïment, entre d’altres, per “als amics d’Olesa i d’Esparreguera”.
L’any 2011, Gemma Boada, ja havia participat en la II Festa Estellés de Barcelona. El novembre de any 2012 va intervenir en l’homenatge a Joan Fuster al Barcelonès Nord organitzat per Òmnium Cultural.
L’Any Fuster ens ha permès tornar a valorar la feina d’aquesta cantant d’Olesa de Montserrat.
Font: El Temps de les Arts