Un bon acord

El Govern de la Generalitat ha acordat amb els Comuns, modificar el pressupost de l’any 2023, incorporant algunes qüestions importants pel transport públic.

S’ha decidit fer gratuït el transport per a tots els menors de 17 anys a tota Catalunya amb l’extensió de la T-16  (fins ara a Girona, Lleida i Tarragona  era gratis tan sols fins als 12 anys), posant fi així a la discriminació per raó de lloc de residència. Tanmateix, l’altra bona notícia és l’ampliació del títol de la T-Jove fins als 30 anys, títol que ofereix bons preus per una ampla franja de població.

L’acord preveu com a tema estrella l’extensió dels descomptes vigents del transport públic en tots els títols entre el 30 i el 50% per a tot l’any 2023.  Una magnífica mesura que ajudarà a l’economia de les persones amb menys recursos econòmics, que normalment són majoritàriament usuàries del transport públic  i són les més afectades per l’actual inflació.

Ens hem  de felicitar per aquest acord, perquè a més d’ajudar als més desfavorits, crea eines per fidelitzar l’ús del transport públic als estudiants menors de 17 anys i als joves fins als 30, qüestió fonamental per fer front a la crisi climàtica.

Cal, però, indicar que encara persisteix un sistema tarifari injust i discriminatori,  que ja és urgent replantejar, utilitzant la nova eina de la T-mobilitat i crear una tarifació per distàncies recorregudes, tal com s’han compromès els diferents governs  de la Generalitat des de fa força anys, tot garantint que incorpori d’una vegada la tarifació social.

I la tarifació social?

En els acords citats Govern-Comuns, hi ha un gruix important de la població que no s’ha tingut en compte; em refereixo als usuaris de les tarifacions socials: persones grans amb rendes baixes, persones amb discapacitat i acompanyants, famílies nombroses i monoparentals, aturats, persones amb rendes de subsistència, etc.

La tarifació social a Catalunya és l’eterna oblidada en totes les reformes de tarifes realitzades, però a més és un escàndol la discriminació que es produeix, per territoris i municipis de residència, per raó d’edat entre municipis i concretament en el cas de la gent gran fins i tot entre municipis de l’AMB. Hi ha una autèntica disbauxa de tarifes i abonaments diferenciats en cada territori o municipi i, fins i tot, segons el mitjà de transport: a Rodalies no serveixen els títols socials metropolitans, a segons quina zona dels FGC tampoc, línies d’autobusos, etc.

Desplaçar-se pel territori intentant fer servir la tarifació social, és un autèntic calvari, difícil d’entendre per qualsevol persona i  requereix portar una col·lecció de targetes a la butxaca. Aquesta realitat posa en qüestió fins i tot el dret constitucional a la no discriminació.

Em permeto cridar l’atenció als signants de l’acord citat i pregar-los que incloguin en el paquet pressupostari la tarifació social, assolint d’una vegada una tarifació social unificada, justa i igualitària per a tota Catalunya.

 

Cal un transport públic de qualitat

És evident que en aquest marc, resulta del tot imprescindible la reforma de l’actual sistema tarifari, incloent-hi la tarifació social

Si ens marquem com objectiu guanyar viatgers pel transport públic, cal deixar clar que les mesures de gratuïtat i rebaixes de preu del transport públic no seran determinants per elles soles per guanyar molts més viatgers.

Cal indicar amb tot rigor que sols es guanyarà usuaris,  mitjançant  un transport públic de qualitat,  creant una bona xarxa conjunta d’autobusos i trens, amb horaris coordinats,  amb bones freqüències i parades amables a tota Catalunya. Combinant alhora una tarifa integrada amb preus econòmics i amb polítiques de fidelització (que serveixi per moure’s per totes les zones, tant en dies laborables com en festius), amb abonaments integrats a la T-mobilitat, i  amb un preu al voltant de 300 € a l’any, tal com ja fan altres països europeus.

Aquesta seria la millor manera d’aconseguir el traspàs real de persones del cotxe cap al transport públic, objectiu  fonamental en la lluita contra la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.

Com és possible que per un costat es faci gratuït el servei de Rodalies i la resta del transport públic sols tingui rebaixes parcials i en algun cas cap? Com és possible que no s’unifiquin les actuacions de subvenció del transport públic, posant-se d’acord les administracions de l’Estat i la Generalitat i s’eviti la discriminació que es produeix davant la utilització de Rodalies, enfront dels FGC, Metros, tramvies o autobusos que mouen conjuntament a molts més ciutadans? No tenen dret aquests usuaris a la mateixa subvenció tarifària?

Davant d’aquesta realitat els usuaris del transport públic, veient la gratuïtat dels trens de Renfe i la rebaixa del transport públic que ara s’allargarà fins al 2023, ens preguntem: Quines són les raons per no convertir la rebaixa actual dels preus dels títols en permanent?

Per què no es fomenta de veritat la fidelització?  Per què es destinen més diners del fons de recuperació per a Europa “Next Generation” als cotxes que al transport públic, subvencionant fins i tot la benzina, sense tenir en compte el nivell de renda?

Per què no s’accelera l’execució de les infraestructures del transport públic, millorant rodalies, incrementant la seva freqüència, posant mes trens i creant noves línies sobre la xarxa existent, ampliant urgentment la xarxa tramviària al Baix Llobregat, al Vallès, al Bages, al Camp de Tarragona, a la Costa Brava i a Olot-Girona?

Per què no s’inverteix més en la infraestructura per a autobusos (estacions d’intercanvi a les entrades de les ciutats, parades accessibles i còmodes a tota Catalunya i no sols a l’AMB)?   Per què no es destinen un gruix important d’aquests fons europeus a l’ampliació, renovació de flotes i la seva ambientalització, i a la creació de noves línies que permetin tenir un bon servei a la immensa majoria de pobles de Catalunya?

I el finançament?

Al cap i la fi, la raó que addueixen les administracions és la manca de finançament, el mateix que argument que s’utilitza per no modificar i unificar la tarifació social, mentre veiem que es defensen inversions per a noves autovies com la B-40, l’ampliació de carreteres i noves connexions i es realitza la supressió dels peatge, debilitant els ingressos públics. És a dir les infraestructures viàries, continuen essent prioritàries.  On és el discurs de la lluita contra el canvi climàtic?

Mentre tot això succeeix, hem observat atònits com pel Parlament aprovava la  Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya i com el Govern no ha fet absolutament res en 7 anys, per desplegar la llei i garantir l’estabilitat financera dels serveis de transport públic, que en aquests moments estan patint un nivell d’endeutament altament alarmant.

De fet, les rebaixes de preus i la gratuïtat, estan suposant a la pràctica, que l’aportació de cobriment del cost dels serveis per part dels usuaris mitjançant la compra de títols i bitllets, hagi passat del 40% al 25%, afeblint de manera determinant la salut financera del sistema de transport públic català i en especial a les ATM.

Davant d’aquestes realitats, els preguem que posin també damunt la taula de negociació el desplegament immediat de la Llei de finançament del transport públic, la millora urgent de les inversions en infraestructures del transport públic, i la implantació d’una nova tarifació integrada incloent-hi també la tarifació social.  Amb l’objectiu de garantir un transport públic de qualitat, integrat, econòmic i social per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

 

Lluís Carrasco Martínez .         Delegat Territorial de la PTP al Baix Llobregat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here