La pressió dels sectors econòmics i polítics que volen l’ampliació sigui com sigui de l’aeroport del Prat no s’atura. Després del fracàs del PSC en la negociació dels pressupostos de la Generalitat del 2023, en la que no va obtenir cap compromís clar en relació al projecte d’AENA, aquest dissabte, 11 de febrer, La Vanguardia publicava en portada i a bombo i plateret la noticia sobre una nova proposta que intentaria la quadratura del cercle: realitzar l’ampliació suposadament sense afectacions mediambientals.
Segons La Vanguardia, el govern d’ERC estaria estudiant una proposta d’ampliació del Prat amb una pista nova sobre el mar. La pista es construiria davant la costa, a un quilòmetre i mig de distància de la platja, tindria 3.400 metres de longitud i costaria uns 2.100 milions d’euros. La pista s’elevaria 10 metres per damunt del mar i connectaria amb la resta de l’aeroport a través d’una plataforma. L’impacte en l’ecosistema marí seria molt elevat. La proposta hauria estat elaborada per la consultoria privada de l’enginyer naval Joaquim Coello, que fou president de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Coello acaba de publicar un article al diari ARA defensant l’ampliació de l’aeroport, al costat de l’economista Guillem López Casasnovas i de l’exconseller de CIU a la Generalitat, Andreu Mas-Colell
Collboni i Foment consideren la proposta insuficient, Maragall surfeja i Lluís Mijoler afirma que és “absurda” i recorda que també hi ha una ZEPA marítima
La idea no ha satisfet massa a ningú. Els màxims partidaris de l’ampliació de l’aeroport no ho vuen massa clar: el cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, es va mostrar sorprès i va afirmar que “la proposta no compleix els requisits indispensables”. Foment del Treball també ha advertit que la nova proposta és “insuficient”.El ministre Miquel Iceta reconeixia que no sabia “si això mediambientalment s’aguanta o no”. Jordi Puigneró, de Junts, aprofitava per fustigar al Govern català afirmant que “ERC ens va dir que no a una ampliació “soft” i afegia que “ara es menjaran una ampliació en tota regla”.
ERC, a través del candidat per Barcelona, Ernest Maragall, es va mig pronunciar de forma molt poc clara afirmant de forma sorprenent que “ara es parla de solucions tècniques possibles”.
Des d’En Comú Podem, grup que encapçala l’oposició a l’ampliació de l’aeroport, es va considerar que la idea era gairebé una broma. El portaveu al Parlament, David Cid, declarava que “el debat sobre el sistema aeroportuari català s’ha de fer sense ocurrències del segle passat”, tot recordant que la proposta ja havia aparegut fa trenta anys.
L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, comentava en un tuït que “sembla que els ampliacionistes han oblidat que el dia dels innocents és el 28 de desembre. Confiem que el Govern els ho recordi i no jugui també al processisme aeroportuari”. Mijoler, en declaracions a Catalunya Ràdio, aquest mateix diumenge, ha qualificat la proposta com “absurda” i “imaginària” i ha recordat que també hi ha una ZEPA marítima que la fa impossible i que la mateixa AENA ja havia descartat la idea. Ha volgut deixar clar que l’altra ampliació per terra no implica només la destrucció d’una llacuna sinó la de tota la infraestuctura verda del Delta. I ha posat damunt la taula que l’aeroport pot augmentar la seva capacitat, cas de ser necessari, sense una nova pista.
Una proposta antiga en tots els sentits
Les primeres idees sobre una pista construïda dins el mar venen de fa més de trenta anys, però el març de 2019, a pocs mesos de les eleccions municipals (com ara), el president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona, Pau Relat, va ressuscitar una proposta similar, tornant a plantejar la construcció d’una pista sobre el mar. Ja llavors l’Ajuntament del Prat va expressar el seu “més rotund rebuig per la frivolitat d’aquesta ja antiga idea, ignorada fins la data d’avui per totes les administracions competents”.
Entre els arguments que va esgrimir l’Ajuntament del Prat hi havia la fragilitat ecològica del territori i el fet que milers de persones de l’àrea metropolitana tenen dret a gaudir de platges sostenibles i en un entorn de gran valor ecològic (a la fotografia).
Mirat des de la comarca, es curiós que mentre el gran debat sobre la possible instal·lació de molins de vent a la badia de Roses, situats a 24 quilòmetres de la costa, és l’impacte visual sobre el paisatge, sembla que a alguns no els importa gens l’impacte que tindria una instal·lació de la magnitud proposada (més de 3 quilòmetres amb una elevació de 10 metres, a un quilòmetre i mig de la platja) sobre la costa del Baix Llobregat. I amb una afectació sobre l’ecosistema marí de grans proporcions.
Fotografia de la platja del Prat: AMB