Després de 5 anys d’una intensa activitat al Parlament de Catalunya com a diputat de Catalunya En Comú-Podem, Lucas Ferro obre una nova etapa política liderant la candidatura de Molins En Comú Podem a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Fa aquest pas “amb molta il·lusió per treballar des del municipalisme”
-La teva vocació política neix en el context de l’activisme social als carrers de la teva ciutat, a Molins de Rei (15M, PAH…) i d’aquí passes a ser diputat al Parlament. Què esperes d’aquesta tornada a l’origen, apostant per la política municipal a Molins?
-Sempre he militat a Molins de Rei i és veritat que feia anys que tenia l’espina clavada de no haver-me dedicat a la política municipal. Al nostre espai polític hem tingut la sort de disposar de grans regidors i regidores en aquests anys com l’Anna, el Gerard, el Miguel Ángel i em feia molta il·lusió poder implicar-me en la constitució d’una candidatura unitària i poder fer política des de Molins de Rei. La política municipal continua sent un espai privilegiat per fer política de proximitat, de carrer i en favor dels veïns i les veïnes. Vinc de viure dues legislatures difícils al Parlament, amb una institució bloquejada en moltes qüestions i des de Catalunya En Comú Podem, amb un grup polític petit, hem intentat posar sobre la taula algunes de les nostres prioritats polítiques com hem vist amb la recent aprovació dels pressupostos. Estic molt orgullós de la feina feta amb la resta de companys i companyes al Parlament i ara toca treballar des de l’àmbit municipal a Molins amb el mateix esperit combatiu i constructiu.
-A Molins de Rei, després de participar de forma separada en les últimes eleccions, Podem i Comuns aneu junts a la cita del 28 de maig. Com ha estat aquest procés de suma i què esperes de la confluència?
-Personalment he viscut aquest procés a dos nivells. Aquí a escala local, a Molins i, d’una altra banda, com a responsable nacional tancant l’acord marc entre ambdues formacions. I a la ciutat el procés ha estat molt fàcil. Des de les últimes municipals els dos grups hem anat treballant conjuntament, teixint complicitats i això ha facilitat molt la confluència. Aquest pas que és molt necessari és clau per decidir les majories que sortiran de les urnes el 28 de maig i és fonamental per fer de Molins de Rei una ciutat de canvi després dels 12 anys de sociovergència. Si ens comparem amb ciutats del nostre entorn com Barcelona, El Prat o Sant Feliu de Llobregat que han tingut governs valents i transformadors en qüestions bàsiques com l’habitatge, els serveis públics o la protecció dels espais verds, aquí a Molins això ha quedat en un segon terme. La sociovergència local ha fet política d’aparador amb l’única prioritat d’inaugurar obres públiques. Molins sempre ha estat una ciutat de progrés i valenta políticament. La reconstrucció del nostre espai ha de servir també per recuperar aquesta valentia política que es mereixen els molinencs i les molinenques.
-“Amb voluntat de Ferro” és el teu lema de precampanya. Per què es necessita voluntat de Ferro en l’activitat política dels pròxims quatre anys a Molins de Rei?
-Per deixar de pensar en la política municipal com un aparador i assumir que el municipalisme, que les ciutats i la ciutadania demanen ajuntaments que liderin les grans transformacions que necessitem afrontar en clau de transició ecològica, de mobilitat pública, de defensa de l’habitatge i el petit comerç. Vivim en un moment en què necessitem ajuntaments que siguin valents en la defensa dels serveis públics, de les cures als nostres municipis i que transformin la realitat. Aquesta és la clau de volta de la valentia política que necessitem a Molins, una ciutat on l’ajuntament ha de deixar d’aplicar les mateixes polítiques dels últims 12 anys.
-Quin és el teu model de ciutat pel futur de Molins de Rei?
-Una ciutat verda que assumeixi la transició energètica com una tasca prioritària. Hem de facilitar les fonts d’energies renovables al veïnat, especialment a tots aquells i aquelles que més ho necessiten. Hem de garantir la defensa dels espais naturals i les zones verdes. La defensa de l’habitatge com a bé públic és fonamental en el nostre model de ciutat. També la defensa dels recursos i els serveis públics. Hem de garantir la gestió pública de l’aigua. Molins es mereix un altre model de política social municipal, millorant els serveis de cures, ampliant la xarxa d’escoles bressol. No pot tornar a passar que més de 60 famílies es quedin sense plaça en una llar d’infants. S’han de fomentar els espais de criança. Hem d’invertir més i millor en serveis socials, en espais d’informació i atenció a les dones víctimes de la violència masclista. El nostre model de ciutat és el del municipalisme que crea un nou model de benestar i cohesió social a totes les ciutats de Catalunya pensant en clau de futur i no de passat.
-La concessió pública de la gestió de l’aigua a Aqualia acaba el 2024. Des de Molins de Rei En Comú Podem aposteu per la municipalització d’aquest recurs bàsic?
-Totalment. Creiem que Molins de Rei ha de fer tot el possible perquè l’aigua sigui un dret públic a partir del 2024. Recentment, a la sociovergència de Molins li han obert un expedient que comportaria l’expulsió de l’associació de municipis per l’aigua pública, per la seva inacció i complicitat afavorint el procés de privatització de l’aigua. El nostre compromís és ferm i contundent a favor de la recuperació pública de la gestió de l’aigua. És un recurs bàsic, un servei essencial i aquest procés ens ha de servir per posar sobre la taula que hi ha una altra manera de gestionar els béns públics. En aquest context la sociovergència és un veritable problema polític a tot Catalunya. Ja hem vist el paper que els dos partits han jugat en la negociació dels pressupostos del país amb més peticions de més privatitzacions de serveis públics i amb macroprojectes que atempten contra la sostenibilitat del nostre futur com a territori.
-Parlar d’aigua també és parlar de sostenibilitat. El futur de les ciutats davant l’emergència climàtica es decidirà en aquestes eleccions municipals. Quin és el vostre projecte energètic per Molins i parlem també de la protecció de les zones naturals com Collserola, el Parc Agrari, el riu Llobregat i d’espais com els horts urbans?
-En matèria de sostenibilitat Molins tenim tres grans reptes sobre la taula. El primer, la transició energètica. Volem que l’ajuntament impulsi comunitats energètiques i que faci arribar l’energia renovable als veïns i veïnes, als comerços i a les administracions de la ciutat. El segon gran repte és el de la mobilitat. Hem de lluitar per l’arribada del Trambaix a Molins, especialment després de les obres del soterrament de les vies de Sant Feliu de Llobregat. A més, necessitem plans de mobilitat en bicicleta i un d’aparcaments perquè tenim un problema d’estacionament evident que condiciona la nostra mobilitat a la ciutat. I el tercer gran repte és la defensa dels espais naturals i les zones verdes a la vila. Vivim en un entorn privilegiat entre Collserola i el riu Llobregat, però tenim espais naturals amenaçats per projectes urbanístics com a La Rierada o a Les Llicorelles. També per la degradació i la deixadesa d’aquests anys de govern com és el cas del Parc Agrari o la zona del riu. Hem de fer arribar els espais verds i naturalitzats al conjunt de la vila com és el cas del Parc Pont de la Cadena, que ha de ser un dels pulmons naturals del conjunt de la ciutat. Durant els pròxims quatre anys hem de garantir que els nostres espais naturals estiguin a l’altura dels reptes ambientals que tenim al davant.
-Ara que parles del Parc Pont de la Cadena aquest és un gran projecte de present i de futur per determinar com ha de ser un espai central de la ciutat on hi hagi un equilibri entre la protecció de les zones verdes i atenent, a la vegada, les necessitats de transport públic i aparcament. Quin és el vostre model de transformació si arribeu a governar a partir del maig?
-Aquest projecte té una prioritat central per a nosaltres, no només per la seva ubicació i les seves dimensions com a espai dins el terme municipal, sinó per les oportunitats que es deriven de la seva transformació. Amb la reforma del Parc Pont de la Cadena hem de resoldre tres qüestions molt importants: volem que sigui un bosc urbà, que a la vegada sigui l’espai d’arribada del Trambaix i que contribueixi a solucionar els problemes d’aparcament que tenim a la ciutat. No volem un parc envoltat de places d’aparcament ni una plaça dura com veiem ara. La nostra posició des de Molins En Comú Podem és molt clara amb aquestes prioritats: volem un aparcament soterrat, amb un bosc urbà en superfície i un espai on arribi el Trambaix.
-Segons estudis recents Molins de Rei és una de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que pot afrontar una elevada demanda d’habitatge en el futur. Quines polítiques creus que es poden impulsar des de l’ajuntament sobretot per fomentar el lloguer assequible?
-El municipalisme en conjunt ha de donar la batalla per la regulació dels preus del lloguer. I cal denunciar el paper que juga la sociovergència, el PSC i el PSOE per dificultar el límit als preus del lloguer. Hem de donar la batalla des dels ajuntaments, empenyent per abaixar els preus i per garantir alternatives públiques al lloguer. Hem d’imposar el 30% de lloguer assequible en les promocions d’habitatge, s’ha de mobilitzar l’habitatge buit establint recàrrecs a l’IBI als grans tenidors que mantenen buides les propietats. I també hem de construir promocions d’habitatges de lloguer públic. Acumulem 40 anys d’inactivitat de totes les administracions en aquest àmbit i hem de ser exigents amb les que són responsables i competents en matèria d’habitatge, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. I també ens hem de fixar en l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona. Sense tenir la competència ni els recursos ha fet en aquests anys més habitatge públic que la Generalitat, que és qui té la responsabilitat. Mobilitzant recursos públics, exigint a les administracions i prenent la iniciativa. Així apostem per promoure habitatge públic i assequible des de Molins En Comú Podem.
Goyo Benítez. Periodista