Des de fa unes setmanes hi ha un moviment social, format fonamentalment per grups de whatsapp de pares i mares, que ha obert un debat intens i complex sobre la manera en com els adults interpretem l’ús que fan els nostres fills menors dels telèfons mòbils, de les pantalles; i del perjudici que l’ús excessiu els pot provocar. Aquestes famílies volen restringir l’accés dels menors de 16 anys als telèfons mòbils intel·ligents, els smartphones. I volen fer-ho prenent la decisió de manera col·lectiva, implicant al nombre més gran de famílies possibles. Amb el pas dels dies el moviment sorgit en l’entorn metropolità de Barcelona ha ampliat la seva capacitat de convocatòria i ha transcendit més enllà, arribant a la resta de Catalunya i fins a tot a altres indrets de l’Estat.
En aquest context el Departament de Salut Pública de la Diputació de Barcelona acaba de publicar un informe sobre els usos d’internet i les pantalles entre els adolescents a partir de l’enquesta d’hàbits de salut feta amb alumnes de 4t de l’ESO de la província de Barcelona. Els resultats són contundents: un de cada tres alumnes utilitza el mòbil més de 3 hores al dia. El 45% admet que de vegades passa més temps navegant que amb els amics i la família. I en l’últim any el Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències de la Diputació ha atès ja 70 adolescents amb addicció a les pantalles, majoritàriament nois amb una edat mitjana de 14 anys. A partir d’aquestes dades els experts assenyalen que l’ús abusiu de les pantalles pot tenir un impacte negatiu en la maduresa i el creixement de la gent jove.
Com a pare de dos fills adolescents i com a usuari diari de la tecnologia, reconeixent el meu ús abusiu que en faig de la mateixa per motius laborals, expresso els meus dubtes personals sobre la forma en què aquells que decidim per la vida dels nostres fills menors hem d’actuar davant el fenomen de la regulació de l’ús dels telèfons mòbils. Soc partidari de la regulació pel que fa a les hores d’ús dins dels centres educatius? Sí. Comparteixo que fins i tot es pugui prohibir la utilització dels dispositius personals en horari escolar? Sí. Crec que la millor manera d’educar als nostres fills en l’ús responsable dels mòbils i de l’accés a Internet és la de prohibir-los que tinguin un mòbil fins que no compleixin els 16 anys? No.
No comparteixo la prohibició extrema, però sí l’ús regulat i crec que la tasca que tenim al davant els pares i les mares, no sols els educadors en col·legis i instituts, és titànica i complexa. Ens hem estrenat tots, pares i fills, en un món digital que avança a una velocitat de vertigen, oferint-nos possibilitats infinites per a accedir a continguts i ampliar el nostre coneixement de la realitat amb un abast fins ara desconegut. I aquestes mateixes eines, els telèfons intel·ligents i les tauletes, també poden provocar efectes adversos en els qui les utilitzen. El risc de distorsió i d’addicció a la llum blava de la pantalla i al que en ella es projecta és real. Ara bé, no crec que fent desaparèixer el mòbil de les mans dels nostres fills erradiquem el problema. Ho ajornarem, ho postergarem, però no estarem trobant una solució.
Potser la fórmula exigeix parar tots, pares i mares els primers. Podríem deixar d’estar permanentment connectats, nosaltres els adults també, i potser llavors, si acompanyem als nostres fills adolescents i dediquem temps a analitzar els riscos de la sobreexposició a les pantalles, el consum que fan d’Internet, el tipus de continguts al qual accedeixen, la manera en com gestionen les seves relacions a través del mòbil, l’ús que fan de les xarxes socials; potser llavors podem anar sabent a què ens estem enfrontant com a societat. Per a això necessitem temps i ganes. El fàcil és prohibir. El més laboriós, educar.
Goyo Benítez. Periodista (Castelldefels)
Fotografia: Betevé
Eduquem els nois i noies a conduir un cotxe responsablement a partir dels 14 anys… I a que fumin al col·legi responsablement a partir de secundària….