Aquest estiu hem tingut l'oportunitat de conversar amb Joaquim Sempere, membre de Som Energia, sobre energies netes i crisi energètica
Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que reuneix a milers de persones amb el desig de canviar el...
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. Conjugar poesia i popularitat tan sols és a l’abast d’unes plomes privilegiades, però Margarit, arquitecte i catedràtic jubilat de la Politècnica, ha sabut connectar amb un gran nombre de lectors gràcies als seus versos sincers, despullats, intensos i alhora càlids. Guardonada amb el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura i Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, entre d’altres, la seva poesia ha estat traduïda al castellà, anglès, l’alemany o l’hebreu. El seu darrer recull de poemes és Des d’on tornar a estimar (Proa). Margarit defensa la poesia com “l’última casa de la misericòrdia que ens queda” i reclama que els plans educatius deixin de treure pes a les humanitats, “l’única protecció que tenim contra la intempèrie moral”
Hem entrevistat a Jordi San José (ICV-EUiA), alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Va ser elegit a les eleccions municipals de 2011 representant el partit d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. D'aquesta manera, ICV-EUiA va recuperar una alcaldia històrica i la segona més important per al partit
En l'acte de presentació al Baix Llobregat de La marca del meridiano, obra guanyadora del Premi Planeta 2012, vam tenir l'oportunitat de parlar amb l'autor i preguntar-li la seva opinió sobre l'ofici d'escriptor i l'evolució del sector amb la revolució d'internet, l'impacte de la crisi econòmica en el sector cultural, així com sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.
Les muntanyes són el refugi de Núria Picas (Manresa, 1976). La corredora de fons es prepara per a una temporada amb tres curses a l’horitzó. Sense fer soroll i des de la humilitat, Picas s’ha convertit en una de...
Josep Cuní (Tiana, 1953) és un dels periodistes de referència a Catalunya. I com a tal, un dels principals líders d'opinió del país. Des de fa quatre anys presenta '8 al Dia' a 8tv, un programa diari de més de tres hores que s'ha consolidat com a tribuna d'anàlisi de la convulsa actualitat política, econòmica i social del país. Un nou pas en una trajectòria de més de quaranta anys al capdavant de tota mena de projectes radiofònics i televisius, en l'àmbit públic i en el privat, vinculats sempre a la informació diària. "De la meva quinta en queden pocs al peu del canó", constata. Qui millor que ell, per tant, per radiografiar sense pèls a la llengua qüestions com el panorama comunicatiu català, el paper preponderant de la política a la televisió actual, o la societat "atrinxerada" que al seu parer ha creat el Procés català
L’Agència Catalana de Turisme, dirigida per Xavier Espasa, ha declarat el 2016 any de la Gastronomia i l’Enoturisme. “El Brexit no afectarà la vinguda de turistes britànics a Catalunya”, sentencia Espasa
Entrevista a Isabel Gimeno, gerent de l'empresa d'economia social Solidança Treball.
Isona Passola (Barcelona, 1953) és un dels noms de referència del cinema català. Com a productora, ha impulsat alguna de les pel•lícules més importants que ha donat el país, entre elles la premiada 'Pa Negre' (Agustí Villaronga, 2012). Com a directora, ha aconseguit que el seu documental "L'Endemà" (2014) omplís les sales de cinema. "L'Endemà" s'inscriu de ple en el procés sobiranista, ja que analitza la viabilitat d'una Catalunya independent a través de nombrosos experts en àmbits com l'economia, la política, la cultura o la justícia. El film demostra, segons la cineasta,que la independència seria positiva per al país, ja que "pitjor no que ara podem estar". El documental té diversos protagonistes del Baix Llobregat, com els alcaldes de Sant Climent de Llobregat i de la capital de la comarca, Sant Feliu de Llobregat. Passola, a més, és l'actual presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, i reconeix que el sector "viu el seu moment més difícil"
Periodista, filòsof, assagista. Director del Centre de Cultura Contemporània durant més de 20 anys. Actual president del Consell d’Administració de Grup 62, una de les principals editorials catalanes. Col•laborador habitual de diaris com El País o Ara. Autor de llibres com ‘Contra la indiferencia’ o ‘La izquierda necesaria’. Analista de referència de l’evolució política, social i cultural del país. Amb Josep Ramoneda (Cervera, 1949) es podria conversar de mil i una coses, sense fi. Aquesta entrevista, però, se centra en l’auge dels moviments socials sorgits arran de la crisi, la seva transformació en partits polítics, la crisi del bipartidisme i del model d’Estat i en com s’inscriu el procés català en tot aquest context